dijous, 10 de gener del 2019

PROBLEMÀTICA - MARJAL I DESENVOLUPAMENT URBANÍSTIC - PLANTEJAMENT I PROPOSTES

TERCERA PARTPROBLEMÀTICA DE LA MARJAL I DESENVOLUPAMENT URBANÍSTIC : PLANTEJAMENT I PROPOSTES



3.1.- Problemàtica detectada
       

          A la marjal, espai descrit al capítol anterior, es detecten  problemàtiques diferents, encara que interrelacionades: primerament una degradació de l'entorn considerat des del punt de vista de la sostenibilitat de la biodiversitat i l'altra del punt de vista del desenvolupament urbanístic completament caòtic; evidentment la segona incideix molt sobre la primera i desencadena tota classe de conflictes multipolars que afecten al conjunt del sistema. Per tant una problemàtica social , una problemàtica ambiental i també  una problemàtica de degradació de l'entorn.

A la documentació del PGU i dins de l'apartat Participació ciutadana fa constar el següent « La principal problemática observada es que el número de construcciones ha ido creciendo  desde los años 70 de forma desordenada incluso en las zonas más frágiles. Junto con la proliferación de viviendas de segunda residencia se ha ido disminuyendo la calidad ambiental de la zona al no disponerse, entre otros servicios, de redes de saneamiento. Otra problemática que también afecta al paisaje son los problemas de desagüe que afectan a la zona en periodo de inundaciones «

                                                                                            ( Imatge 22 : Marjal prop del nucli urbà del Grau) ( Font pròpia)
          3.1.1 La problemàtica social:  una problemàtica urbanística:

          Primerament, intentarem clarificar l'estat de la problemàtica social com a conseqüència d'una problemàtica  urbanística, al nostre parèixer mal solucionada, fins  al moment actual; aprofitant que l'Ajuntament de Castelló proposa un nou Pla General d'Urbanisme, en el que l'espai de La Marjal té el seu tractament.

           Si cerquem en la hemeroteca és fàcil detectar que existeix una problemàtica  en l' espai a considerar, que es tradueix en unes tensions urbanístiques i altres conservacionistes, a la vegada que el marc legal ha anant enquistant.



          Per començar, i  com  anecdotari, per veure que la marjal sempre ha estat un espai de discussió conflictiu, basta transcriure el que va ocórrer a finals del segle XIX a ran d'un determinat projecte :

“Mentre, l’Ajuntament, tot i reconèixer la necessitat del sanejament, s’oposava a la inclusió del Quadro en el projecte i relativitzava l’impacte sanitari de l’existència de les marjals -afirmant que sols els aiguamolls situats per sota del nivell del mar eren perillosos-, els republicans, i en especial González Chermá, opinaven que l’oferta de La Fertilizadora era beneficiosa per al conjunt de Castelló i fins i tot per als propis llauradors afectats. Conservadors com Tárrega i, en especial, els elements més destacats del clericalisme coincidiren en rebutjar el projecte de sanejament i en presentar els republicans com a enemics dels llauradors que posseïen bona part d’aquelles terres. Hi hagué falsificacions de documents i casos d’agressions físiques” (MARTÍ , 1989, p. 208)

Si observem la imatge obtinguda en el vol que van fer els americans sobre les terres d'Espanya al 1957 , la marjal no era sinó un mosaic de xicotetes parcel·les amb una series de séquies de drenatge que comunicaven amb la mar i sols es poden observar molt poques construccions, alqueries de marjal, que feien la funció de guarderia d'estris per a conrear la terra ; s'aprecia també el traçat de la carretera que unia Castelló amb el Grau, així com l'antic camí Vell a la mar i el Camí Fondo.
                                  ( Imatge 23 vol americà 1957, Font Instituto Geográfico Nacional)



Apropantnos al nostre temps , ja en el treball realitzat per les professores Concha

Domingo Pérez i M“ José López García, que porta per títol CASTELLÓ DE LA PLANA, 1950-2000: LA TRANSFORMACIÓ D'UN PAISATGE es fa la següent menció :

«En segon lloc, és evident l’anàrquica evolució de la marjal, on han proliferat els usos urbans de manera que està ocupada en la seua pràctica totalitat, però de forma discontinua i desorganitzada. El fet que un aiguamoll de l'extensió que té la Marjaleria de Castelló no haja estat catalogat entre les zones humides valencianes, és prova d'una degradació irreversible , si més no, de les dificultats de la seua reordenació.»

Afirmació que corrobora el plantejament fet en la justificació del nostre treball; la Marjal de Castelló no hi figura en la xarxa Natura 2000.


També Mateu, Joan F. (2004): "El Prat i el Pinar de Castelló de la Plana (1855- 1900): Canvis territorials d'un tram coster". Cuadernos de Geografía, tracta la problemàtica detectada.
Ángel Marcos afirma : " Si bien hoy en día el paisaje que nos ofrece la Marjalería es un conglomerado de parcelas abandonadas, campos de cultivo y construcciones unifamiliares, en su momento fue un típico espacio lacustre salobre litoral; compuesto por una pequeña albufera rica en biodiversidad y, suponemos, con alto valor paisajístico"



La qual cosa pressuposa un valor addicional que supera el valor material de l'entorn.
De la mateixa manera i encara més actual, Esperanza Molina en el diari digital / Castellón Información comenta :
"Con una superficie que supera con creces los 17 millones de metros cuadrados, y una situación enquistada desde hace más de 30 años, el Ayuntamiento de Castellón ha vuelto a iniciar contactos con la Asociación de la Marjalería, con la promesa de que un nuevo Plan Especial será capaz de ofrecer soluciones a los más de 20.000 vecinos que habitan la Marjalería de Castellón."
L'article, del periòdic digital CSI informació fa una cronologia de la problemàtica, que sembla molt aclaridora i que no transcrivim per no fer massa extens aquest apartat. A l'apartat de webteca hi podeu trobar l'enllaç d’aquest i d’altres articles d’hemeroteca que fan referència a la problemàtica urbanística.


( Imatge 24: Cavallons de creïlles) ( Font pròpia)

Per tant, si fem una ràpida cronologia del que ha estat la política urbanística a Castelló, caldrà dir que a l'any 2000 es redacta un Pla General d'Ordenació Urbana en que es fa referència a la necessitat de la creació d'un Pla Especial per a la marjaleria, aquest Pla Especial no s'acaba de concretar fins l'any 2004 i no és fins al maig del 2006 que s'acaba d'aprovar, una vegada emesos els informes favorables de les diferents Direccions Territorials de València en base al PATRICOVA del moment en vigor ( Pla d'acció territorial per a la prevenció de riscos d'inundació a la Comunitat Valenciana ).Aquest Pla Especial de la marjaleria, publicat en el BOP 18/05/2006 tractava de regularitzar d'alguna manera els habitatges construïts fins el moment i va classificar el sol en diverses categories:

● Sol NO-URBANITZABLE PROTEGIT

● Sol NO-URBANITZABLE COMÚ

● Sol NO-URBANITZABLE DOTACIONAL

● Sòl URBÀ I Sòl URBANITZABLE SECTORIAL

● Sòl URBANITZABLE – UNITATS D'EXECUCIÓ

El Pla, va proposar una sèrie de mesures per tractar de conciliar el benestar dels veïns amb la conservació de l'espai natural i limitar l'impacte de la urbanització de la marjal. Es va crear el «Parc del Meridià» que volia ser un «Aula de natura» per tal de fomentar els valors ecològics de l'entorn entre la població escolar i en general.

El PGOU va ser anul•lat pel Tribunal Suprem a l'any 2009, com ja tots coneixem, si bé el Pla Especial de la Marjaleria no, per figurar al marge d'aquest segons l’opinió d’alguns grups i no tant clar per altres, per penjar del PGOU anul.lat; no obstant, és del tot meridià que la problemàtica de la marjal subsisteix i que cada dia que passa, va augmentant; el Pla Especial per a la Marjaleria ( BOP 18/05/2006) no ha arribat a executar-se en tots aquest anys, perquè sembla que hi era inviable per molts motius , econòmics, d'estratègia o contradictoris amb altra normativa que rabassa l'àmbit local; ara ens trobem front una nova proposta de Pla General Urbanístic i també front la perspectiva de confeccionar un nou Pla Especial per a la Marjaleria ja que la normativa sobre la que es suporta ha canviat.


                                                                                (Imatge 25.Al fons vivendes al Camí La Plana. Font pròpia )



Com és evident tornen a manifestar-se les discrepàncies:

El 19 de setembre de 2017, al setmanari La BRÚIXOLA es feia referencia al problema i baix el titular «Normalizando lo ilegal: La Marjalería de Castellón» Ángel Marcos, Ambientòleg i Tècnic de qualitat i Medi ambient, fa una ressenya clara de la problemàtica descrita i dona una visió de futur:

«Por el bien de todos y todas, es hora de que la ordenación territorial y la gestión medioambiental castellonenses dejen de lado antiguas visiones cortoplacistas, dando paso a una gestión estratégica que tenga en cuenta los impactos presentes y futuros, así como los intereses de toda la ciudadanía de Castelló de la Plana»

Tal com apunta, Ángel Marcos en el seu escrit, Greenpeace afirma que de seguir així sols el 27% del litoral quedara lliure de ser urbanitzat al 2030, aquesta problemàtica no és local, també en València es planteja; així al DIARIO.ES de 27 de febrer de 2016 apareix «L'Horta de València, ¿nuevos escenarios políticos y viejos instrumentos de protección?» Si bé, en l'article es fa referència a altres models de gestió, que demostren nombroses experiències a nivell europeu i d'altres a nivell estatal que articulen un model sostenible de gestió dels espais agraris periurbans. En aquell moment, la Conselleria d'Habitatge , Obres Públiques i Vertebració del Territori va manifestar des de setembre de 2015 la intenció de reprendre el PATH, que ara fa poc es va concretar. 

Al diari El Mundo Comunidad Valenciana de 28 de gener de 2018 apareix el següent titular « Vecinos de Marjaleria y Crèmor copan las quejas al Plan General. Llegan y desatan su ira tras comprobar en los planos sobre la clasificación de todo el suelo del término municipal de Castellón que sus propiedades, antes consideradas como suelo urbanizable en el PGOU del año 2000 que anuló la Justicia, en el nuevo ordenamiento urbanístico se prevén como rústico o protegido.»                                                                                                          
                                                                                                      ( (Imatge 26 font Foto El Mundo )

El passat 29 de gener, en un article d'opinió publicat al diari Mediterraneo, el president de l'associació La Plana Entrilles es queixava de la mancança de serveis que per part de l'Ajuntament es dediquen per a la neteja i cura de camins, solars abandonats i vigilància per part de la policia local, tenint en compte que els veïns paguen tots els impostos que l'Ajuntament els recava, com a altres veïns del centre de Castelló; les seues manifestacions semblen del tot justes; encara que interpretant erroneament el concepte del IBI; ara bé deuen rebre els serveis; no obstant cal dir que sol feia referència a qüestions merament urbanístiques.

Més recentment, i com a conseqüència de la carrera electoral municipal, que sembla encetada, la cita electoral municipal es va fixar per al 26 de Maig, el passat dia 19 de gener en el diari Levante apareixia el següent titular : “El PP se hace eco de las quejas de la Marjaleria contra el Plan General. Presenta un escrito en el registro para que el bipartito informe a los vecinos de las ayudas concedidas a la zona”.

Des de la nostra posició, hem tractar de parlar amb tots els grups polítics tant de l’actual grup de govern com la resta. Al final d’aquest capítol fem les ressenyes de les entrevistes, per a que es tingui constància del posicionament de cadascun dels grups polítics que a dia d’avui formen el consistori municipal de Castelló. 

En un altre apartat descriurem com la nova proposta de POU tracta la zona de La Marjaleria.

3.1.2. Problemàtica ambiental.

Com ja hem apuntat, La Marjal destaca, i sempre ho ha fet, per haver estat una zona altament afectada per l'activitat humana, des dels temps més remots . Per la qual cosa en la seua gestió hi ha de fer-se notar no sols els àmbits socials sinó també els àmbits mediambientals per tal d'intentar comprendre la zona i poder arribar a plantejar una ordenació sostenible del territori. 

( Període descrit 1971-2000. Font Agencia Estatal de meteorologia ).

 En el treball de Àngel Marcos es fa un diagnòstic del medi natural molt acurat i al que remetem per tal de contrastar les dades, nosaltres sols farem una ressenya del mateix que tal de fixar aquest apartat.
Pel que fa a la climatologia, la zona de La Marjal es troba plenament en el que anomenem clima mediterrani, que es caracteritza per hiverns temperats i plujosos i estius secs i calorosos, amb tardor i primaveres variables, tant en temperatures com en precipitacions.
Pel que fa a les precipitacions, es pot considerar que aquestes no són molt abundants, la precipitació anual mitjana se situa entre els 450 - 500 mm (Morell, 1989).

Però, es té constància que la zona es caracteritza per patir episodis de pluja torrencial amb una certa freqüència. Sembla que aquests episodis tenen una tendència a ser cada vegada més sovint com a conseqüència directa del canvi climàtic. Es considera com episodi de pluja torrencial, aquell en el què caiguen >=50 L/m2, a partir d'eixe punt és quan comencen a fallar els sistemes de drenatge en la Marjalería ocasionant greus problemes d'inundació a les persones que allí resideixen o tenen marjals.


                     (Imatge 27 . Episodi de pluja Febrer 2017 Partida Patos. Font pròpia)



Els episodis de fortes pluges donen lloc a inundacions en pràcticament la totalitat de l'àrea regulada pel Pla Especial i la totalitat de la marjal, a causa de l'acumulació d'aigua, degut, segons apunta Angel Marcos als següents factors:

● Sistema de drenatge insuficient.

● Segellat de canals de desaigüe ( antigues séquies ) 

● Inadequació de les construccions. 

Cal apuntar, que tota la marjal es troba dins del que s'anomena Sistema aqüífer 56 que ocupa La Serra Espadan - La plana de Castelló – La Plana de Sagunt, que a més de la recàrrega normal per la pluja de la zona es recarrega de les filtracions, tant del pantà de Sitjar com del de Mª Cristina. Aquesta massa d'aigua és molt vulnerable a la contaminació; la qualitat de l'aigua és en general baixa, presenta nivells alts tant de nitrats, sulfats i clorurs, a més del nivell de salinització que ha anat augmentat el darrers anys; és evident degut a l'activitat humana desplegada en l'entorn. 

Pel que fa al control de qualitat de les aigües en la Marjaleria de Castelló, en l’Estudi Ambiental i territorial Estratègic del PGU d’octubre de 2015 s’informa que hi ha una sèrie de punts de mostratge per a control analític de les masses d'aigua de la Marjaleria. La localització i nom dels punts es descriu a continuació en la representació gràfica dels punts de control analític de les masses d'aigua de la Marjaleria de Castelló Figura baix . Es disposa dels resultats de les anàlisis efectuats per “IPROMA Laboratori i Asesoría” en les aigües de la Marjaleria en el període 2011-2014 on es pot apreciar l'evolució de la qualitat de l'aigua en els diferents punts de control.

                                                                       (Figura. Punts de control de la qualitat d’aigua.Font )


Pel que s’observa, el control es realitza sobre la part des del Camí Fondo cap al Quadro de Santiago, malauradament queda una amplia zona de marjal sobre la que no hi ha cap control, del Camí Fondo fins el Camí Vell de la mar. 

Pel que fa a la flora i la fauna :

        
                                                                         (Imatge 28. Senill ocupant una marjal ) (Font própia)

Aquesta zona presenta una biodiversitat, a pesar dels grans impactes rebuts, rica i en molts casos encara per descriure i per explicar.Des del punt de vista de la vegetació, les associacions vegetals que es troben són: 

En la Marjaleria: canyissos, espadanyes i juncs (Typho- Schoenoplectetum abernaemontani) dels bords de llacunes i cursos d'aigües dolces, presentant-se de forma òptima en les planes de marjal i palustres. Caracteritzada per Phragmites australis (senill o canyís) , Typha latifolia, Typha angustifòlia.

En les séquies: comunitats de llentilla d'aigua , sent l'associació més estesa Lemnetum gibbae, que mostra una clara afinitat per les aigües amb forta eutrofització, acumulació de residus orgànics, com és el cas de la Marjaleria, suportant també quelcom de salinitat. Quan l'eutrofización disminuïx per aportació d'aigües oligótrofas o prop de les surgències d'aigües netes, s'enriquix amb Lemna minor (Lemnetum minoris) que es comporta com un bon indicador del nivell de contaminació de les aigües.

Séquies de poca profunditat, són les que formen la classe de distribució que reuneix a la vegetació cormofítica dulceacuícola. Potametun densonodosi. Aconsegueix el seu òptim en aigües relativament poc profundes i a mesura que ens allunyem de l'aigua i la capa freàtica es va fent més profunda, sobre sòls humits, però no entollats, es desenrotllen jonqueres i praderies denses que poden contactar ja amb la vegetació terrestre, cap a les zones més seques i amb els canyissars, cap a les parts més humides. La vegetació més representativa del territori és la jonquera format principalment per Scirpus holoschoenus, Mentha suaveolens, Dorycnium rectum, Sonchus aquatilis, (Peucedano- Sonchetum aquatilis) .
En les zones cultivades, els cultius principals són de cítrics en les zones més a l'oest en què la capa freàtica està més profunda. Conforme ens acostem a la costa els cultius han de ser més resistents a l'excés d'aigua, apareixent cultius d'alguns fruiters com a pereres, però sobretot hortícoles. Associat als cultius apareixen el canyar, l'espècie dominant és la canya (Arundo donax) , espècie d'origen exòtic introduïda fa ja molts anys pels agricultors. A pesar de ser una espècie estèril en les nostres condicions ecològiques, es reprodueix molt a través dels seus estolons subterranis, per la qual cosa és una espècie molt estesa. És una espècie única en la comunitat (ArundiniConvolvuletum apium) sobre la qual pot créixer una enfiladissa de grans flors blanques (Convolvulus sepium) . És molt habitual, existint canyars per tota la Marjaleria, destacant els situats al llarg del riu Sec.

                                                                                            (Imatge 30.Ànecs, especie prou abundant a la marjaleria. Font pròpia) 


Fauna de la Marjaleria

(Imatge 31. Camallonga Font Grup d'anellament de l'Horta )
En l'àmbit de la Marjaleria es troben espècies com ara el fartet (Aphanius iberus) , el samaruc (València hispanica) i la tortuga europea (Emys orbicularis) , per a les que el Programa de Vigilància Ambiental del Pla Especial de la Marjaleria preveu un seguiment. Hi ha altres espècies detectades en l'àmbit de l'actuació segons l'Estudi d'Impacte del Pla Especial, que es troben catalogades com En Perill d'Extinció i Vulnerables segons el Catàleg Valencià d'Espècies de Fauna Amenaçada, com són l'espinós (Gasterosteus gymnurus) , la garcilla cangrejera (Ardeola ralloides) , l'arpella de marjal (Circus aeroginosus) i l'agró roig (Ardea purpurea) . Per a la fauna pròpia de la Marjaleria per al Programa de Vigilància Ambiental proposa censos periòdics amb l'objecte del seguiment de l'estat de les seues poblacions.

3.1.3.- Problemàtica de degradació de l'entorn
L’abandonament del cultiu de parcel·les de la marjal, bé perquè els propietaris agricultors de tota la vida s’han envellit i els seu fills no tenen com a primera font econòmica la de conrear la terra, per tant les marjals han anat convertint-se en senillars, les séquies han anant compaltant-se, amb conseqüència es produeixen cremes descontrolades i aterrament de canals per on l’aigua podia drenar  antigament.
                                                                                                                              Imatge 32-33



Un altre aspecte que cal tenir en compte és la utilització d'habitatges existents a la zona de la marjal con a vivenda habitual , precarització de la vivenda o infravivienda, per circumstàncies de la passada crisi hi ha persones que han estat desnonades i han ocupat antigues alqueries, bé de la seua propietat o d’algun parent que li lloga o simplement com a vivendes ocupades; aquestes vivendes no poden rebre llicències per a poder condicionar-les per la qual cosa fa que els seu ocupants facen les obres que consideren de manera precària i d’amagat. 
Un tercer aspecte és l’ ocupació i presència del que podríem anomenar “quart mon” , tot una sèrie de persones que aprofitant la degradació de l’entorn i la poca o nula presència policial a l’entorn fan d’aquest el lloc l’entorn on dedicarse a trepitjar i dedicarse al “menudeo” de substàncies, amb conseqüències desagradables per a la resta de veïns que viuen a la zona.

3.2.- CONSIDERACIONS DE LA MARJAL EN EL PLA GENERAL URBANÍSTIC

3.2.1.- Plantejament

L'Ajuntament de Castelló ha dissenyat un nou Pla General Urbanístic de Castelló que substitueix al l'anterior anul•lat pel Tribunal Suprem a l'any 2009, si s'accedeix a la pàgina de l'Ajuntament on es troba obert al públic podem veure una sèrie de documents; recollim en aquest apartat un extracte del que diu tant els documents que hi figuren en l'Anàlisi i Diagnòstic territorial com la Documentació Justificativa i la Documentació normativa i altres documents que el conformen, a banda és fa públic també el Pla d'ordenació detallada, que inclou una sèrie de documents; de tota la informació es tractarà de fer un extracte i juntament amb un contrast d'opinió, extreure unes conclusions. El que ens diu el document “ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PGU OCTUBRE 2017 a la unitat Territori i paisatge defineix La Marjaleria de la següent manera: La Marjalería és una zona d'alt valor ambiental i ecològic caracteritzada per la seua gran riquesa i diversitat de fauna i flora, que comprèn tant terres antigament inundades de forma natural (per aigües procedents de fonts o aigües extraviades de les séquies) , com a terres originàriament seques que van ser excavades i inundades. Tant en el sector del Vedat Arrosser com de l'Horta hi ha un gran patrimoni etnològic que evidència la forta pressió antròpica sobre aquest paisatge, en la que radica la principal problemàtica observada, que és que el nombre de construccions de segona residència ha anat creixent des dels anys 70 de forma desordenada. Aquesta particularitat ha contribuït a la disminució de la qualitat ambiental de la zona al no disposarse, entre altres servicis, de xarxes de sanejament. Una altra component que també afecta el paisatge són els problemes de desaigüe que afecten la zona en període d'inundacions.

                                                                    (Imatge 34 Castelló i zona de la Marjaleria 2017. Font Institut Geogràfic Nacional ) 
                               

Fa una diferenciació en dos subunitats, un l'antic «Coto arrocero» i l'altra L'horta de marjal, de forma que :
El denominat Vedat Arrosser té com a límit sud el riu Secament i actualment s'inclou dins de les partides de La Font de la Reina, Bovar, Molinera, Senillar, Brunella i Travessera. En les parceles de tipus estret, xicotetes i allargades s'observen construccions disseminades. Les especials característiques del terreny, amb una capa freàtica pròxima a la superfície, feien que esta zona fora fàcilment inundable, sent operativa per al cultiu de l'arròs. En les zones més naturalitzades, on les parceles són més gran, s'aprecien espècies pròpies de sòls pròxims a rius, marjals o séquies, on com a element diferenciador també s'aprecien elements de la xarxa de drenatge. Actualment, les àrees de major valor ecològic es concentren, en una zona junt amb el ríu Sec, en la que hi ha una praderia, dedicada a la ramaderia i en la que es produeïx una concentració d'aus que fa especialment important la seua protecció i preservació del procés urbanitzador.

Es tracta d'un enclavament de notable singularitat ecològica i paisatgística, en el que, a causa del progressiu abandó dels cultius, han proliferat les edificacions destinades a segona vivenda o residència estival de bona part de la població de la ciutat. Per definició, la marjal és una antiga zona humida d'aigües subterrànies, drenada per una xarxa de séquies i canals fabricada per l'home, que desemboca finalment en el mar. No obstant això, no posseïx la condició legal de zona humida, ni està arreplegada en cap dels catàlegs o inventaris de zones humides d'àmbit nacional o autonòmic. 


                                                                                     (Imatge 35  Zona de l’antic Vedar arrocer. Font propia)

     Aquesta subunitat va ser molt estudiada per En Ángel Marcos en el seu treball de grau. Pel que fa a la segona subunitat és la que nosaltres en fixem més i diu així:
     La denominada Horta del Marjal és una zona de la Marjalería tocant a l'antiga Horta i que comprenia aproximadament, des del camí de la Donació fins al camí del Primer Canal, en la part sud del ríu Sec, amb cultius semblants als de l'Horta, regant-se dels sobrants i escolaments d'aquesta. Tradicionalment, dels usos agrícoles, es va derivar l'existència en la zona de diferents construccions (masies, alqueries, cases o casetes) relacionades amb aquesta activitat i utilitzades per a guardar els útils agraris, emmagatzemar les collites i, eventualment, per a ser utilitzades com a residències estiuenques. Este tipus de construccions, típiques en la zona i que s'han conservat en la seua forma original, encara que de vegades amb noves construccions annexes, són de reduït o mitjana grandària, unifamiliars i de construcció senzilla. Al seu costat, han proliferat, en els últims 40 anys, altres edificacions d'estructura més encara que de vegades amb noves construccions annexes, són de reduït o mitjana grandària, unifamiliars i de construcció senzilla. Al seu costat, han proliferat, en els últims 40 anys, altres edificacions d'estructura més complexa destinades a segona residència, que no seguixen un patró ordenat, ni en formes constructives ni en materials. La subunitat es troba inclosa dins de les partides La Mota, Fileta, Plana 2, Entrilles, Rafalafena 2, Catalana, Ànecs, Borrasa, Almalafa 2 i Vinatxell. Les parcel•les, són de tipus estret, xicotetes i allargades. Moltes d'elles estan cultivades amb fruiters i xicotetes zones d'horta. Les àrees de major valor ecològic es concentren, en una zona al voltant del Camí de la Plana, la séquia En Trilles i el Camí Fons
Al mateix document d'estudi ambiental en un altra secció baix l'epigraf «DELIMITACIÓN DE UNIDADES AMBIENTALES « apunta :
A l'Estudi Ambiental i Territorial Estratègic del PGU d'octubre de 2015 ja es manté que la Marjal de Castelló presenta unes caracteristiques especials així : La singularitat de la franja de terreny localitzada en una segona línia de costa, per darrere de la banda litoral, residix en la presència d'àrees inundades durant tot o gran part de l'any, per la proximitat a la superfície del nivell freàtic, l'escolament al•luvial i l'aportació d'aigua de mar, que propicien el desenrotllament de comunitats molt característiques, de notable importància biològica. Són ambients molt valuosos des del punt de vista ecològic, que es troben molt alterats en l'actualitat per l'acció de l'home (transformacions agràries, urbanización,...) . No obstant encara es localitzen enclavaments més o menys naturals, on l'antiga marjal es troba menys deteriorat i en els que es concentra la riquesa biològica, sent necessària la seua protecció i preservació del procés urbanitzador.
La coexistència d'espais molt modificats amb enclavaments d'alt valor ecològic, unit a l'elevat risc d'inundació que presenten algunes zones, ha fet necessari un estudi en profunditat d'esta unitat ambiental que ha permés la seua classificació en subunitats d'acord amb els seus valors intrínsecs i les seues necessitats de conservació y/o actuació. D'esta manera, es distingixen les següents subunitats:
 Subunitat 2.1 Marjal Comprén la zona humida posterior al litoral, incloent tant els terrenys antigament inundats de forma natural com els terrenys originàriament secs que van ser transformats en regadiu per mitjà del desenrotllament d'una extensa xarxa de séquies que discorren pel territori. Presenta una tipologia de parceles molt característica, amb formes estretes i molt allargades, drenades per infinitat de séquies i canals. Moltes d'estes parcel•les es dediquen encara a l'agricultura (cultius herbacis, hortes, frutales,...) , observant-se construccions disseminades corresponents tant a casetes d'apers com a vivendes de segona residència.
L'interés de la marjal es basa en el seu valor ambiental i ecològic, per l'abundant biodiversitat que alberga, la bona capacitat agrològica dels terrenys, l'abundància d'elements del patrimoni etnològic, que evidència la forta pressió antròpica que ha patit l'àmbit, i el seu valor paisatgístic. Haurà de prioritzar-se la preservació i regeneració dels valors naturals i culturals de l'àmbit, compatibilitzant-los amb el manteniment dels usos agrícoles i la possible implantació d'usos d'oci i escampament de la població.

Subunitat 2.2 Àrees d'interés ambiental Integra els espais de major valor ambiental i ecològica on l'antiga marjal es troba menys alterat per l'activitat humana. S'inclouen també aquells enclavaments que, si bé presenten un ús agropecuari en l'actualitat, el seu aprofitament per part de l'home resulta compatible amb la conservació de la seua biodiversitat. Es caracteritzen per una elevada riquesa i diversitat biològica i el seu notable interés paisatgístic, considerant necessària la seua conservació per a preservar els seus valors naturals intrínsecs. En este cas haurà de prioritzarse la preservació i regeneració dels valors naturals de l'àmbit enfront de l'ús i   gaudi per part de la població.


                                                                                             (Imatge 36  Carrerassa de Lau . Font Wikicol)

    S'engloben també en esta unitat aquelles superfícies pròximes a enclavaments d'interés que en l'actualitat es troben degradades, per l'alteració de la coberta vegetal natural y/o la presència d'abocaments incontrolats, fonamentalment runes i residus d'origen domèstic. No obstant això, la seua recuperació resulta interessant per a la preservació i conservació dels valors naturals de l'àmbit global, afavorint la connexió entre àrees d'interés ambiental i incrementant la superfície protegida al voltant de les àrees més sensibles. Són les denominades àrees d'interés ambiental a regenerar.
Subunitat 2.3 Marjal consolidat S'inclouen en esta subunitat les zones de la marjal que han patit un major procés de degradació com a conseqüència del creixement incontrolat d'edificacions, destinades majoritàriament a vivendes de segona residència. És un àmbit que majoritàriament no té els servicis necessaris d'abastiment, sanejament, electricitat, vials i enllumenat públic o, si els té, estos resulten insuficients. La marjal consolidat presenta una major ocupació residencial en les zones pròximes a la costa, si bé esta intensitat no és contínua i s'agrupa en determinats punts, alternant amb altres parceles d'ús agrícola (cultius herbacis, huertas,...) . S'haurà d'efectuar un estudi en profunditat de l'àmbit per a poder dur a terme una adequada gestió, establint mesures per a la correcció dels impactes i de les deficiències urbanístiques i d'infraestructures detectades.

Subunitat 2.4 Espais de transició Constitueïx una àrea de transició entre la marjal i els terrenys annexos, amb característiques pròpies d'ambdós ambients. Dins dels terrenys integrats en esta subunitat es diferencien els espais limítrofs amb la zona d'horta, limítrof pel nord i l'oest de la marjal, on predominen els cultius de cítrics i xicotetes hortes, dels sòls limítrofs amb el litoral urbanitzat per l'est, on abunden els camps de cultiu abandonats i espais semi degradats. Són enclavaments amb valors naturals a preservar però que excepcionalment i a causa de la seua situació de transició entre diferents àmbits, podrien ser àrees d'oportunitat, aprofitades per a la correcció dels dèficits d'infraestructures i urbanístics detectats en l'entorn, encara que sempre de manera molt justificada.

                                                                                                                     (Imatge 37.Zones urbanes consolidades. Font PGU)

    La Marjalería de Castelló està regulada per un Pla Especial propi, aprovat en 2006, en el que entre altres aspectes, s'establix un règim de protecció per a aquelles zones de major valor ecològic, on l'antiga marjal es troba menys deteriorada i en la que es concentra la major riquesa biològica, principalment en dos enclavaments. Un, al voltant del Camí de la Plana, la séquia Entrilles i el Camí Fons, en la que la marjal es troba en millors condicions. I un altre, junt amb el riu Sec, on hi ha una zona de praderia destinada a pastos, en la que es produeïx una important concentració d'aus. 
     Per altra banda, dins del PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA , que ha estat l'espai de participació pública en el procés de redacció del nou POU, es van crear diversos foros, concretament en el foro 5 destinat a la sostenibilitat s'apunta com  a un tema fonamental per a treballar la «Conexión de la trama urbana del casco con los grupos periféricos. Estudio de la viabilidad del Plan Especial de la Marjaleria. Poner en valor el suelo no urbanizable agrícola el patrimonio hidráulico y el paisaje, adaptados al estudio de inundabilidad del plan."

En la relació del  PGE Decret 1/2011 de 13 de gener que dicta les normes de L'Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana es fa notar que aquesta ve a dir que :
 "se recogen todas las actuaciones contempladas en los objetivos específicos de la ETCV y de los planes de carácter supramunicipal citados, que consisten en conectar los ecosistemas litorales y de interior a través de un sistema de corredores territoriales y biológicos a través del corredor fluvial de la rambla de la Viuda y el Rio Seco, restaurar de los ecosistemas fluviales, las zonas húmedas y los espacios litorales de mayor valor, conservar y poner en valor el patrimonio ambiental, paisajístico y cultural con la creación de un Parque Agrícola y recuperación de puntos calientes de biodiversidad en la Marjaleria de Castellón o la elaboración de un Plan de Acción Territorial de la huerta de Castellón."

Per contra dins de l'espai Infraestructura verda regional , municipal i urbana no es troba concretada cap actuació a la zona que nosaltres tractem de ficar en valor , sols es tracta de manera molt general. No obstant si és clar que la quantitat de sòl NO URBANITZABLE PROTEGIT  ha augmentat substancialment passant de 1706 Ha a 5354 Ha.
Així en el seu punt 4 de la Memòria: «ESTRATÈGIA TERRITORIAL Y PLANES DE ACCIÓN TERRITORIAL» es diu: 
A continuació, es detallen els plans territorials que són d'aplicació a l'Estudi del Paisatge del Pla General de Castelló de la Plana:
- Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana.
- Pla d' Acció Territorial de la Infraestructura Verda i Paisatge.
- Pla d' Infraestructures Estratègiques de la Comunitat Valenciana 2010-2020.
- Pla d'Acció Territorial de Caràcter Sectorial de Prevenció del Risc d'Inundació de la Comunitat Valenciana (P.AT.R.I.C.O.V.A).
- Pla d' Acció Territorial Forestal de la Comunitat Valenciana (P.A.T.F.O.R).
- Pla d’ Acció del Litoral.
                                                                                             (Imatge 38 Classificació del sol. Font PGE)

    Al Capítol V del Decret 1/2011, s'enumeren els principis directors per al desenvolupament de la Política de Paisatge de la Comunitat Valenciana així com els criteris paisatgístics per a la implantació de noves actuacions en el territori.

    De manera mes  específica, el Decret, fica de rellevància la importància de preservar els paisatges mitjançant la implantació de directrius que marquen pautes de creixement que minimitzen l'impacte sobre el territori i el paisatge dels nous desenvolupaments. Fa especial menció a la ficada en  valor dels parcs agraris, en la preservació d'elements identitaris del paisatge, l' accés al paisatge de gran valor i l’ incorporació de la població en la gestió del mateix.
                                                                   (Imatge 39 Ortofoto on s’aprecia la densitat de construccions.Font Pativel modificada)

En quant al cas concret de Castelló, el Pla d' Acció Territorial determina que la provincià serà en els propers anys una de les àrees mès dinàmiques de l'eix mediterrani europeu. Entre les oportunitats més importants en relació al tema que ens ocupa citem:

1.- Grans actius ambientals, paisatgístics i culturals.
2.- Amplitud de zones agrícoles del litoral per a mantindre la infraestructura verda del territori.
3.- Gran nombre de curses fluvials amb una elevada capacitat de connexió biològica i territorial.
4.- Paisatges culturals relacionats amb els regadius tradicionals.
5.- Grans recursos per a desenvolupar ofertes turístiques complementaries.

Al Pla d'Acció Territorial de la Infraestructura verda i paisatge que es troba en fase de tramitació, però cal dir que per la seua importància aquest Pla estableix una sèrie de Paisatges de Rellevància Regional (PRR), la Memòria diu que són dos els  Paisatges de Relevancia Regional que afecten a l' ámbit d'estudi del PGOU, i els nomena com :

"1. Paisaje de Relevancia Regional PRR 36: Huerta de la Plana de Castellón,dentro de las “Huertas Históricas y Vegas de la Comunitat Valenciana”.
"2. Paisaje de Relevancia Regional PRR 40: Islas Columbretes, dentro de las “Islas de la Comunitat Valenciana”.

Però si anavem al document "Catalogo del Paisaje de Relevancia Regional PPR36 ", ens adonarem que no se refereix per a res a l'horta de Castellón i molt menys a la marjal ,com es pot comprovar a l'enllaç 3 de la webteca; si bé cal dir que la situació ha canviat una mica amb el nou PATVEL 2018 , segon descriurem en l'apartat normativa de la Comunitat Valenciana.

En la part de LOCALIZACIÓ. DESCRIPCIÓ GENERAL DEL MUNICIPI ens trobem en una descripció prou encertada que diu :
 (....Por una altra part, en l'àrea que podem denominar Marjalería hi ha multitud de construccions que podem relacionar amb l'ús històric del sòl. Històricament la Marjalería s'ha destinat a usos agrícoles i es poden distingir 2 zones completament diferenciades:
 - La part de la Marjaleria tocant a l'Horta, que comprenia, aproximadament, des del camí de la Donació fins al camí del primer canal, amb cultius semblants als d'horta i que es regava dels sobrants i escolaments d'aquesta.
- Una segona zona, “el coto arrocero”, que comprenia des del camí del Primer Canal fins a l'actual camí del Serradal. Aquesta zona era fàcilment inundable, estant dedicada al cultiu de l'arròs.

(Imatge 40 Zones diferenciades de La Marjaleria. Font PGU)





D'estos usos agrícoles es deriva 

l'existència en la zona de nombroses construccions que, inicialment, van ser relacionades amb les funcions agrícoles, per a guardar apers i emmagatzemar collites, i, que, eventualment eren utilitzades com a residència estiuenca, sense tindre mai la consideració de residència permanent.



Este tipus de construccions típiques (masset, alqueries, cases o casetes) , estaven distribuïdes de forma disseminada sobre el terreny sense obeir a cap procediment planificat.



En els mapes municipals realitzats en 1979, es pot observar com l'ocupació per construccions havia anat creixent gradualment, arribant-se a comptabilitzar fins a 1.364 unitats. Esta zona és assenyalada en els mapes com “zona degradada per efecte suburbanització (residències secundàries) incontrolada”.  





(Imatge 41 Vols comparatius. Font Institut Geogràfic Nacional)

    Per un altra banda i dins de l'apartat "NORMAS URBANÍSTICAS DE RANGO ESTRUCTURAL" en les Directrius relatives a l'ordenació trobem en el punt 3.4 l'ordenació de la marjal una declaració clara d'intencions, així diu : 
a) Tipus de sòl
 1. L'objectiu és minimitzar els impactes negatius que ha patit este territori, en dècades anteriors i potenciar els valors naturals que encara es detecten en ell; congelant, per tant, el creixement residencial produït, permetent el manteniment de les vivendes existents i evitant nous creixements.
2. Es tindrà en compte l'existència d'agrupacions de vivendes que tenen una estructura i morfologia de sòl urbanitzat. Coincidiran bàsicament amb el que, en el Pla Especial de la Marjaleria, es delimitaven com “actuacions integrades en sòl urbà”
3. No es classificarà cap superfície com a sòl urbanitzable.
4. Es potenciaran els valors del sòl no urbanitzable, protegint aquells terrenys en què s'ha verificat, a pesar de l'antropització de l'entorn, gran presència de bioindicadores de fauna i flora propis d'àrees de marjal. Dins d'estes zones es distingiran subzones, atenent a les característiques precises dels elements naturals existents, fonamentalment a la presència de l'aigua en superfície.
5. La resta dels terrenys inclosos en l'àrea de la Marjal, on no es detecten especials valors a protegir, es consideren sòl no urbanitzable comú. Són zones que han evolucionat sense una antropització excessiva de l'ús residencial, mantenint en major o menor mesura, les condicions naturals de marjal.
6. Finalment, s'identificaran dins del sòl no urbanitzable, àmbits de minimització d'impactes, on hi ha nuclis de vivendes consolidats i que tenen una certa densitat i compacitat, sobre els quals es poden establir mesures que minimitzen el seu impacte territorial, a través de la redacció de Plans Especials de Minimització de Impactes.


                                                                                                           (Imatge 42 Sèquia de la travessera cap a la mar.Font propia)

b) Urbanització i minimització d'impactes.
1. Tant en les Actuacions Integrades delimitades en sòl urbà àmbit marjal, com en els nuclis residencials delimitats en sòl no urbanitzable de minimització de impactes, es redactaran, respectivament plans de reforma interior o plans especials per a concretar l'ordenació detallada i definir les condicions d'integració paisatgística i d'urbanització, establint, si és procedent, fases per a l'execució de les obres. Els plans especials hauran de ser d'iniciativa pública (encara que pot existir un conveni propietaris-Ajuntament per al seu desenvolupament i execució ) i l'aprovació definitiva correspon a la Conselleria competent en la matèria. .


De la mateixa manera a la secció 1a definida com a ZONA  RURAL COMÚ AGROPECUÀRIA(ZRC-AG) 
Artícle 6.3.1.1. Objecte i aplicació 
1. Zona de caràcter rústic sense especials valors ambientals per a la seua protecció, que es preserva del procés urbanitzador. La situació estratègica de determinades àrees, per proximitat a les zones urbanes i les seues infraestructures, podria fer necessari en el futur el seu desenrotllament urbanístic.
d) ZRC-AG-4 Marjal.
 Comprèn les zones situades en la Marjaleria que respon al seu patró parcel•lari i no han sigut ocupades per ús residencial, si bé les seues condicions edàfiques, hídriques i de vegetació han sigut alterades i difereixen de les del sòl protegit. La seua delimitació està grafiada en la fitxa de la subzona corresponent.
I en la Memòria Resumida apareix 
ZRP-NA-MU Marjal (2. “Coto” Arrosser; 3. Horta de Saó)
 L'interès de les zones delimitades com a protegides en la marjal es basa en el seu valor ambiental i ecològic, per l'abundant biodiversitat que alberga, si bé es poden observar àrees diferenciades.

La delimitació del sòl protegit correspon a dos grans àrees amb característiques diferenciades, segons els terrenys se situen en el marge esquerre del Riu Sec i al voltant de la zona ocupada actualment per l'aeròdrom, o en el marge dret del Va riure Sec fins al Polígon Industrial d'El Serrallo.

                                                                                             (Imatge 43 . Séquia invadida pel “jacinto de agua”. Font propia) 

ZRP-NA-MU-3 Horta de Saó
 Els criteris per a la delimitació i protecció d'esta zona han sigut:
 Gran presència d'aigua en forma naturalitzada, amb profusió de séquies de terra i xicotets llacs que provenen de les surgències d'aigua o ullals. Alta riquesa ecològica afavorida per esta situació.
 Cultiu concernit entre els cursos d'aigua, amb espècies de fruiters i d'horta.
 Gran presència de bioindicadores de fauna i de flora associats a la presència d'aigua.
 Major densitat d' edificacións que les àrees estudiades pertanyents a la zona anterior nord del Riu Sec (en el denominat “Coto arrocero”) . És una àrea altament antropizada que, no obstant això, conserva les característiques pròpies de la marjal en esta zona.

Les directrius per a l'ordenació en l'Àrea de la Marjal.
         El PGOU de Castelló va aprovar a l'any 2000, que va ser tombat pel Tribunal Suprem, va incloure en la seua  documentació un estudi específic sobre la Marjaleria de Castelló, en la que es feia una descripció, identificava la zona i es feia un  estudi de l'origen, estructura territorial i morfològica dels assentaments residencials existents, de la problemàtica ambiental i qüestions  socials.
         L'estudi es va tancar amb una proposta de regulació normativa i unes directrius per a l'ordenació urbanística, que es consideren vàlids a dia d'avui, segons algunes opinions;  i que es resumeixen en ( es transcriuen tal com apareixen) :
Preservar la fisonomia del territori en les seues condicions bàsiques actuals, sense canvis substancials que desnaturalitzen el seu potencial com a reserva territorial o la morfologia de baixa densitat i ambient rústic de l'assentament existent.
Facilitar la legalització d'aquelles construccions que reunisquen de mode efectiu els servicis bàsics imprescindibles per a la seua habitabilitat, servici i accés. Canalitzar, racionalitzar i moderar el procés d'edificació de nova planta, impedint una intensificació del mateix i procurant la seua gradual estabilització. 
El grau de tolerància de l'edificació podrà ser major en les zones que ja estiguen construïdes.
 Impedir la parcelació i urbanització del territori.
Protegir els elements i àrees de singular valor paisatgístic o natural, respectant el sòl d'especial protecció assenyalat en este Pla General.
Proposar i ordenar, si és el cas, operacions puntuals i excepcionals d'obertura de viari. El Pla Especial podrà contemplar la prolongació o/y connexió dels camins inventariats, a fi de resoldre justificadament problemes puntuals de servicis viaris degudament acreditats.
Facilitar l'eixamplament de viaris existents, és especial en les vies identificades com de primer grau.
Analitzar i proposar actuacions específiques per a la implantació dels equipaments que siguen necessaris per a la població resident, sense desnaturalitzar el caràcter de segona residència o residència estacional propi de la zona.
Proposar mesures específiques per a la prevenció del risc d'avingudes, ponderant especialment el seu impacte paisatgístic.
Establir una regulació detallada de les condicions estètiques de l'edificació i de la interrelació entre esta i l'espai lliure de parcela.

El nou PGU fa una classificació del sòl, urbanització i minimització d'impactes.

     Es classifiquen com a sòl urbà, inclòs en unitats d'execució, les agrupacions de vivendes que tenen una estructura i morfologia de sòl urbanitzat, corresponent a les unitats d'execució en sòl urbà del Pla Especial de la Marjaleria. Es classifiquen, a més, com a sòl urbà altres agrupacions de vivendes que tenen la mateixa estructura i característiques, però no estaven incloses en el Pla de la Marjaleria per estar incloses en el PGOU de l'any 2000 en altres sectors de sòl urbanitzable. Tots aquests àmbits pertanyen, d'acord amb l'Estudi Ambiental i Territorial Estratègic, a la subunitat Marjal consolidada.

                                                                                                                                        Imatge 44  PGE

             Es classifiquen com a sòl no urbanitzable protegit Coto arrocero els terrenys. situats al nord del Riu Sec, delimitats a partir de les zones que es defineixen com  marjal i àrees d'interès ambiental, subunitats 1 i 2 dins de la Unitat Ambiental Nº2: Marjal de Castelló. 

          Es classifiquen com a sòl no urbanitzable d'especial protecció Huerta de Sazón els terrenys situats, majoritàriament, al sud del Riu Sec, delimitats a partir de les zones que es defineixen com marjal, subunitat 1, dins de la Unitat Ambiental Nº2: Marjal de Castelló. 

              La resta dels terrenys inclosos en l'àrea de la Marjal, es classifiquen com a sòl no urbanitzable comú, comprenent els espais de transició que constitueixen la subunitat 4 i aquells altres terrenys de la marjal consolidat que no hagen quedat inclosos en els àmbits de sòl urbà.

             Dins del sòl no urbanitzable, tant comú com protegit, es delimiten, d'acord amb  el que preveu l'Art. 210 de la LOTUP, núclids residencials en sòl no urbanitzable, que són zones on s'identifiquen agrupacions de vivendes amb una certa densitat, que s'han implantat al marge dels processos formalitzats d'urbanització i edificació.




                                                                                                                                                                       Imatge 45 PGE


3.2.2.- Resum i conclusions.

A manera de resum presentem les propostes que el Pla General proposa com a actuació en la zona de la Marjal: A la documentació d’Anàlisi i diagnòstic territorial es fa referència a l’annex del PGOU de l’any 2000 i també al Pla Especial de La Marjaleria (2006), del que es fa una relació pormenoritzada de les actuacions que s’han realitzat en aquests anys.


 Imatge 46 PGE

A l'apartat Documentació justificativa podem trobar la següent documentació.
1.- A la Memòria Justificativa dins dels espais naturals d'interès ambiental fa una xicoteta descripció de la marjal i a la UP N3 Paisatge de marjal fa una classificació del sòl; també defineix el que s’anomena “Minimització d’impactes” que després anomenarem. .

2.- A l'Estudi Ambiental i Estratègic del territori, tan a l’apartat Territori i paisatge com al de   Delimitació del paisatge, es fa una descripció de les subunitats de la marjal que abans ja hem mencionat, així com en Situació ambiental actual i problemàtica ambiental existen, ja s’apunta a la problemàtica que hem ressenyat.
3.- A l’estudi del paisatge i dins de la  Documentació  amb caràcter normatiu es fa un estudi acurat de la unitat 3 La Marjal , relacionant la legislació vigent amb la normativa d’integració del paisatge i la concreció d'aspectes, a la webteca hi ha un enllaç per a la seua consulta .
Finalment pel que fa a l’apartat Documentació normativa i dins de les Fitxes de gestió trobem dins del Sector Marjaleria des de la classificació i qualificació del sol, els plànols de situació, les condicions i directrius per a la realització de plan de reforma i interior ,els criteris per a l’urbanització i les ordenances municipals que els afecta. A la secció paisatge apareix el Programa de recuperació de paisatge 2: Recuperació d’espais agrícoles, que fa referència al programa de “ Huertos urbanos” que hi ha en aquest moment; hi ha enllaç a la pàgina de webteca. A la mateixa secció el Programa 5 “RESTAURACIÓN AMBIENTAL Y MEJORA DEL PAISAJE DE LA MARJALERIA” proposa accions i directrius que considerem prou interessants i que a continuació les fem palès en el gràfic; tanmateix malauradament en el Catàleg de protecció, un altra vegada no apareix menció sobre la Marjal.
Imatge 47 PGE

Per concloure, si bé el PGE reconeix el valor de l’espai que hem tractat i planteja alguna acció sobre el territori augmentant l’àrea de zona agrícola protegida, i planteja el s’anomena “Urbanització tova” consistent en que atés les característiques de l’àrea en qüestió l’ordenació detallada del plà contemplara un tipus d’urbanització que compatibilize la morfologia de baixa densitat amb el carácter rústic o natural que presenta la zona i fixarà les condicions de serveis bàsics que cal implantar; bo és que es mostre interés, i es clar que hi ha alguna zona on la intervenció deu ser prioritaria,   però hi trobem a faltar que en les actuacions no es tinga en compte la part de la marjal que va des de l’Avinguda del Mar fins al Camí vell de la Mar i a mes  encara ens pareix que no planteja un model de gestió amb la linea que en altres ciutats s’han plantejat.   
  
                                                                                   Imatge 48 PGE
Classificació i zonificació del sol de la Marjal : (En blau clar ) Zona rural protegida coto arrocer (ZRP-NA MU2), (En blau més fosc) Zona rural protegida Horta de saó (ZRP:NA MU3), (En verd clar ) Zona rural comuna Marjal, ( En roig ) Zona urbanitzada de la Marjal (ZUR-RE PRI La Marjal ), (En roig fosc) Zona urbanitzada residencial ( ZUR-RE), ( En verd fosc) Zona de minimització d'impactes, ( En groc) Usos terciaris.  


3.2.3.- Opinions i propostes dels grups polítics que conformen l'Ajuntament de Castelló.

Presenten ací la transcripció de les entrevistes que hem pogut arreplegar del distints grups polítics que en aquest moment conformen l'Ajuntament de Castelló. L'ordre de presentació es fa en relació a les majories de govern i oposició que en el moment actual es conformen. Cal dir que a tots els partits se'ls va plantejar les mateixes preguntes i sols per al Regidor d'urbanisme es van introduir unes matitzacions

1.- Per Grup de govern del Partit Socialiste vam contactar amb En Rafael Simo Sancho , regidor d’urbanisme que ens va fer arribar les següent respostes :



1.- Una vez que se declaró anulado el PGOU del año 2000 ¿en qué situación quedó el Plan Especial de la Marjaleria?

Las Normas Urbanísticas de Urgencia aprobadas por ACUERDO de 27 de febrero de 2015, del Consell (DOGV no 7476 de 2 de marzo de 2015) señalan en su artículo 2: “Artículo 2. Ámbito territorial
Estas normas urbanísticas transitorias de urgencias son aplicables al término municipal de Castellón de la Plana. Estas normas transitorias no serán aplicables en aquellos ámbitos del término municipal que cuenten con un Plan Especial aprobado definitivamente y en vigor, cuya validez no haya quedado afectada por la declaración de nulidad del Plan General de 2000, esto es, el plan especial del Puerto, el plan especial de la Universitat Jaume I y el plan especial de la Marjalería.”
Por lo tanto, el plan especial de la Marjalería estará en vigor hasta tanto se apruebe el nuevo Plan General Estructural.

2.- Si el Plan Especial contenía una serie de puntos para proteger el medio ambiente como contrapartida a la urbanización existente en la zona, entre otras, a saber: " seguimiento de determinadas especies como el samaruc o la tortuga europea " " el cumplimiento de las condiciones y medidas que indica el estudio de inundabilidad" " el control de la contaminación lumínica y otras" ¿cuáles son las acciones que desde el Ayuntamiento se han venido realizando para cumplir con estos puntos ?

El Plan Especial de la Marjalería contemplaba unos Programas de Vigilancia Ambiental que se han desarrollado solo parcialmente en los 10 años de vigencia del mismo. Por ejemplo en el año 2016 se redactaron a través de encargo del ayuntamiento por el Grup Au d’ornitologia informes respecto de los bioindicadores de anfíbios, flora, mamíferos, peces y reptiles y quirópteros.

3.- El PATRICOVA necesitaba que le justificara que Castellón podía crecer, y por tanto urbanizar, en esa zona puesto que era calificada como zona inundable ¿cómo se pudo realizar esa justificación para la legalización de las viviendas ?¿ Cuantas construcciones aproximadamente se llegaron a legalizar?

El Patricova, o Decreto 201-2015, de 29 de octubre, del Consell, es el acrónimo del Plan Territorial sobre prevención del riesgo de inundación en la Comunidad valenciana. El plan elaborado en 2015, que es el ahora vigente, nada señala respecto de la Marjalería. No obstante, si la pregunta va encaminada a conocer la implicación que el Estudio de Inundabilidad del Plan General pueda tener respecto del ámbito de la Marjalería habrá que esperarse a que la Consellería se pronuncie respecto del documento elaborado en el PGE con este objeto. No se ha legalizado ninguna construcción hasta la fecha en el ámbito del Plan Especial de la Marjalería, puesto que este plan no se ha desarrollado.

4.- En la actualidad sabemos que a partir del año de la legalización se siguieron construyendo viviendas, que ahora se pueden considerar como "ilegales" ¿tenéis constancia de cuantas se encuentran en esta situación? ¿Estas viviendas pagan el IBA y si es así no parece un contrasentido?

Existen unas 3000 edificaciones en la Marjalería. El impuesto al que se refiere el escrito imagino que es el impuesto sobre bienes inmuebles, que es independiente de la clasificación del suelo donde se halle la construcción. No supone un contrasentido puesto que se trata de un impuesto a efectos tributarios y no urbanísticos, aunque si es cierto que el valor del terreno se grava por la adquisición gradual de los derechos que atribuye a las parcelas la condición jurídica en la que se hallen, hasta tanto logren la condición jurídica de solar.

5.- El nuevo POU ha rebajado substancialmente la calificación del suelo de urbano a no urbanizable. ¿Cual será la situación de las viviendas que queden fuera del suelo urbano ? ¿ En aquel suelo calificado como Protegido – no urbanizable, continuaran las actividades de drenaje?

Las viviendas en la situación de suelo rural o no urbanizable, quedarán en esa clasificación urbanística, y las que se hubieren clasificado por el Plan Especial como suelo urbanizable, también quedarán en esta situación rural. Sobre ellas la LOTUP ( Ley 5/2014, de 25 de julio, de la Generalitat, de Ordenación del Territorio, Urbanismo y Paisaje, de la Comunitat Valenciana) establece en su artículo 201 determinadas Actuaciones que se pueden emprender al objeto de procurar la minimización del impacto territorial generado por los núcleos de viviendas en el suelo no urbanizable.

6.- El Ayuntamiento ha puesto el nuevo POU a disposición de todos, se han creado foros de discusión y se han aportado ideas y sugerencias. ¿En líneas generales de qué manera plantea el nuevo POU el tratamiento de la zona de la Marjaleria ? ¿Qué diferencias se pueden hacer patentes entre el Plan Especial y el nuevo Plan General y/o si se podría llegar a plantear un nuevo Plan Especial?

El Plan General define la Marjalería como una franja de terreno situada detrás de la banda litoral caracterizada por la presencia de áreas inundadas por la proximidad del nivel freático, la escorrentía aluvial o la aportación de agua de mar, que propicia el desarrollo de comunidades características, de notable importancia biológica, muy alteradas en la actualidad por la acción del hombre.
El Plan General propone la definición de subzonas dentro de este ámbito territorial que se subdividen en:• ZONA RURAL PROTEGIDA COTO ARROCERO (ZRP-NA MU2),
• ZONA RURAL PROTEGIDA POR AFECCIONES – CAUCE DEL RÍO SECO (ZRP-AF-CA cauces)
• ZONA RURAL PROTEGIDA HUERTA DE SAZÓN (ZRP-NA MU3)
• ZONA RURAL COMÚN MARJAL
• ZONAS de MINIMIZACIÓN de IMPACTOS como zonas en la situación de suelo rural y RED PRIMARIA DE ZONAS VERDES – PARQUES PÚBLICOS DEL SENILLAR Y LA MARJAL
• ZONA URBANIZADA RESIDENCIAL (ZUR-RE)
• ZONA URBANIZADA DE LA MARJAL (ZUR-RE PRI La Marjal)
• ZONA URBANIZADA TERCIARIA (ZUR-TR) (aeroclub) como zonas en situación de suelo urbanizado o pendiente de dotar de servicios .
Las diferencias más visibles entre el Plan Especial y el nuevo Plan General es la ausencia de suelo de nuevo desarrollo, es decir, lo que antes el Plan Especial de la Marjalería definía como suelo urbanizable. El objetivo del nuevo Plan General en este ámbito es dignificar la vida en la zona, regularizar aquellas edificaciones que sea posible dotándolas de los servicios urbanísticos básicos sin perjudican al medio ambiente, el terrirtorio y el paisaje.


7.-Castellón presenta a Europa un proyecto de gestión innovadora del agua en Marjaleria que mitigue el cambio climático y el estrés hídrico, era noticia en Onda Cero el 24 de Abril. ¿Qué representa el proyecto GreenWet para La marjaleria ?

El proyecto GreenWet Marjalería se engloba dentro de los proyectos sujetos a acciones urbanas innovadoras y pretende la recuperación medioambiental de un entorno degradado en línea con la adaptación al cambio climático, proponiéndose como experiencia piloto un ámbito de la marjalería al objeto de impulsar estrategias de adaptación al cambio climático basadas en la recuperación de espacios naturales y en la protección y gestión del recurso agua, a nivel europeo, nacional, comarcal y municipal.

8.- En el año 2004 el Comité Económico y social europeo elaboro un Dictamen sobre "La agricultura periurbana" en el que se da importancia a los espacios agrarios que se sitúan alrededor de las ciudades poniendo en valor todo lo que significan, ¿conocen los postulados del Dictamen ?
No
¿En los encuentros con el Ayuntamiento i/o las Asociaciones se ha comentado en algún momento esta forma de ordenar y gestionar? ¿Por qué en el Plan Especial de la Marjaleria de 2006 y ahora el nuevo POU no se menciona esta forma de preservar el entorno?
Si. Se están abordando acciones para impulsar la recuperación medioambiental de determinados ámbitos de mayor valor y riqueza medioambiental, a través de la salvaguarda de la biodiversidad, compatibilizando permitir los cultivos tradicionales que no afecten a la degradación del territorio y la recuperación de las zonas antropizadas en consonancia con los valores paisajistas y medioambientales de la zona, a través de fórmulas de intervención, como pueden ser convenios, inclusión en el banco de tierras municipal, a través de fórmulas como la custodia del territorio, etc. Estas intervenciones no necesariamente deben estar recogidas en los planes urbanísticos. Se trata de programas y proyectos de recuperación medioambiental y paisajista y de recuperación de cultivos y actividades agropecuarias tradicionales en un modelo de convivencia con un entrono antropizado, que es factible desarrollar con independencia de los planes urbanísticos.

9.- Sabemos que hay ya unas cuantas ciudades en España y en Europa que han apostado por la creación de un modelo y han creado la carta de la agricultura periurbana para la preservación, la ordenación, el desarrollo y la gestión de espacios agrarios periurbanos, como en el caso del Baix Llobregat, pero hay muchos más siete hemos encontrado nosotros, ¿ es posible que una vez aprobado el POU se pueda proponer un modelo de gestión para la marjal de Castellón similar al de otras ciudades y que concilie con las directrices del Plan Especial ?

Si, como se ha señalado anteriormente.
2.- Pel grup de Compromis

Hem intentat contactar personalment amb membres del grup Compromís per a que ens concretaren la seua opinió o posicionament respecte el tema, però per molt que hem insistit a traves de correu electrònic, telèfon i personant-nos en les dependències del grup a l'Ajuntament no hem pogut fer-mos amb cap persona que ens comentara res.


Per la qual cosa sols podem fer una deducció a partir de les notes de premsa que han anat eixint i per tant deduïm que el seu posicionament està en consonància amb el que el pacte de Grau ha manifestat i per tant amb el recolzament amb el que diu el projecte presentat pel grup de govern i que es presentarà al ple municipal del proper dia 30 d'Abril.
3.- Des de Castellò en Moviment vam parlar amb En Iñaki Vallejo Segura, el passat 25 de Gener en els locals de la formació en l'Ajuntament de Castelló, l'entrevista va ser molt cordial i ens van facilitar la seua opinió que es sintetitza en aquest resum.
Castelló en Moviment hace una clara apuesta por la sostenibilidad ecológica, económica y la recuperación de la marjaleria como también  la protección de la red de acequias, todo esto en consenso con los vecinos pero sobre una perspectiva realista.

Las viviendas que están construidas en suelo calificado como no urbanizable, podrán regularizar su situación a través de planes de minimización de impacto. Para esto se debería disponer con una policía urbanística que controlara el hacer cumplir con las normas del plan.

Hay que clarificar algunos puntos, al parecer el primer informe de inundabilidad no acaba de ser completo si esto modifica sustancialmente la redacción del proyecto habría que volverlo hacer, y por tanto  dejaba suponer que igual hay que volver a clasificar el suelo.

CS en Moviment se manifiesta a favor de un plan General y No especial para la Marjaleria, como por lo que a la gestión posterior del Plan General si se muestra favorable al estudio de la propuesta de Parque agrario y caminos o vías verdes de atractivo turístico y ecológico.

4.- Amb el grup municipal de Ciudadanos ens vam entrevistar amb En Vicente Manuel Vidal Safont, Concejal portavoz del grup , Juan Ramón Vicent Díaz i En Manuel Paduraru Ionete; l'entrevista va tindre lloc el passat dia 11 de Febrer en els locals del grup municipal de l'Ajuntament de Castelló.
Ens van proporcionar una còpia de les alegacions i observacions al Pla d'ordenació pormenoritzat de Castelló de la Plana que en el seu punt cinquè diu :
«Quinta .- En relación a la marjalería, se señala que en relación a la zona de conexión entre el núcleo urbano y el Grao, se ha contemplado la preservación del ámbito situado al este de la misma, así como la adopción de medidas estructurales de mejora paisajísta de la zona, aplicando criterios de integración para el desarrollo de sus zonas urbanas, incluyéndolas en unidades de ejecución y de las propias zonas rurales, incluidas en áreas de minimización de impacto.
En cuanto a la minimización de los impactos negativos en el medio ambiente, que, tal como se señala en la memoria, tiene especial incidencia en la marjal, se ha pretendido potenciar los valores naturales que aún se detectan en dicha zona, haciendo coincidir las actuaciones integradas en suelo urbano en el anterior planteamiento ( Plan Especial ) con el suelo urbanizado que se señala en el nuevo planteamiento.
El modelo territorial que se plantea en la revisión del Plan General, se fundamenta en la infraestructura verde como elemento de ordenación, al objecto de condicionar la implantación de usos y actividades, pretendiendo una ocupación racional del suelo, planteando la desclasificación de una parte muy importante de los suelos urbanizables, priorizando la rehabilitación y mejora de calidad del ambiente urbano.
Sentado lo anterior y ante la tradición existente de destinar la marjal a una segunda residencia y en algunos casos a primera residencia, lo que ha posibilitado un crecimiento inadecuado de la zona, así como una edificación del suelo poco racional, convendría señalar que ante la exposición del planteamiento general estructural, queda por indicar que la participación ciudadana en las diferentes fases de crecimiento queda soslayada, al no preverse de manera inequívoca una participación mayor de la ciudadanía en el desarrollo de dicha zona, con un estudio de mayor alcance de las zona que quedarán como un entorno natural y que no puede ser degradado, lo que debe explicarse a todos los propietarios incluidos en el referido ámbito, todo vez que pueden verse frustradas expectativas o deseos urbanizadoras de algunos propietarios y que no tengan cabida en el interés general a proteger en unos casos y en otros, por haberse delimitado erróneamente y en función de un entorno que aparezca excesivamente degradado.
Además, tal como se ha podido observar, las actuaciones previstas en la Marjalería dejan una situación de fuera de ordenación a edificaciones que son destinadas a viviendas habituales de sus moradores, lo que supone una situación social de difícil solución en un futuro y con la finalidad pretendida de dar una solución habitacional acorde con la infraestructura verde y valores ecológicos que se destacan en el Plan de Ordenación Pormenorizada.
Ello comporta irremediablemente que deba realizarse un estudio más detenido de la zona y aumentar la participación ciudadana, al objeto de exponer las determinaciones del planteamiento y proceder a explicar de manera pormenorizada los criterios y las diversas vicisitudes existentes en la zona, como es la explicación de las áreas de minimización de impactos, su regulación legal y las posibilidades que cada uno de los propietarios podrán tener, analizando los posibles convenios que puedan realizarse entre los propietarios y el consistorio.”
En definitiva les seues línies de plantejament anaven en mantenir o fer un nou Pla singular per a la marjaleria, valorar les iniciatives de consens per part dels propietaris i estudiar la urbanització de l'entorn per fases, ja que era inassumible per l'Ajuntament, i amb repercussió del cost en els propietaris tal com passa en els pais urbans.

5.- Pel que fa al grup del Partit Popular 

Moltes han estat les gestions realitzades, per a tindre una opinió al respecte del grup municipal, que en aquest moment representa al major grup de l'oposició. Després de   enviar correus i personar-se en les dependències, que el grup municipal té a l'ajuntament,van contactar amb un del seus representants En Juan José Pérez Macián, amb en el vam intercanviar algunes idees i li vam exposar el que volíem , ens va remetre a En Carlos Feliu Mingarro, que era la persona que havia portat el tema fins el moment.
Finalment  passat dia 26 d'abril vam aconseguir parlar amb En Carlos Feliu i en va fer constar que el Pla especial de la Marjaleria aprovat al 2006 , tot i que reconeixent que per falta de pressupost no s'havia pogut executar, era una prou bona solució o al menys era una solució que blindava un espai que reconeix no té reversibilitat. Que el nou Pla General proposat, que tancarà definitivament el Pla especial redactat , té moltes qüestions de «buenisme» que no donaran resposta a les persones que viuen en la zona de la marjaleria on està més consolidada l'edificació. Que tot i que cal reconèixer els valors de la zona de la marjaleria, que té un valor mediambiental , és prou complex el fer coexistir ambdues zones.
Al seu pareix és una manera de donar una certa «amnistia»  a fenòmens d'impunitat que han portat a la situació actual, però pel contrari hi han persones que eixiran perjudicats  en els seus interessos en aquesta «amnistia». També des del seu parèixer caldria haver conformat una taula de partits per intentar donar una solució consensuada i ara ens enfrontem a un ple municipal en el que s'aprovarà un Pla general  que generara major conflictivitat .

Epíleg : El passat dia 30 d'abril, va tindre lloc el Ple Municipal per a tractar el tema del nou Pla General , a aquest ple van arribar dos posicionaments diferents un a favor suportat pels grups de Partit Socialiste , grup de Compromís i grup de Castelló en Moviment, que conformen el pacte del Grau i un altre en contra defensat per el grup de Partir Popular i el grup de Ciudadanos. Fem ressenya del que comentava el diari Mediterraneo del dia següent:
 «Un polémico pleno del Plan General activa la precampaña en Castelló
El bloque de derechas se une y marca distancias con el de la izquierda tras el casi ‘empate’ el 28-A. El ‘Pacte del Grau’ aprueba el nuevo modelo de ciudad tras el abandono de la sesión de PP y Cs
Apenas duró unos minutos la sesión en la que PSPV, Comprimís y Castelló en Moviment sentaron los cimientos del desarrollo de la ciudad para los próximos 20 años, a falta aún de una larga tramitación. Pero durante casi dos horas, la alcaldesa, los portavoces de los grupos municipales y también los vecinos de Crèmor y la Marjaleria fueron valorando, uno a uno, lo sucedido. En general, muchas caras largas.  (….) La portavoz del PP, Begoña Carrasco, a las puertas del consistorio justificó el abandono del pleno en que no quieren «ser cómplices de este atraco a la ciudadanía, elaborado de espaldas a los castellonenses y que hipoteca su futuro». Carrasco avanzó, además, que si consigue gobernar a partir del 26-M lo que hará «es estimar más alegaciones de este Plan General y, entre otras cosas, recuperar el Plan Especial de la Marjaleria».

Sembla pues, que hi ha poques, per no dir cap, possibilitats de consens i que una vegada més el tema de la marjaleria no serà més que objecte de disputa d'uns quants vots, però que no es veu la voluntat de donar solució de futur i que els diversos partits no són capaços d'oferir a la ciutadania un pacte consistent, que pose fi a aquest desgavell que com hem dit prové de la desídia i la impunitat de diversos consistoris, en definitiva de molt  lluny.   

                                   EL MOVIMENT ASSOCIACIONISTA I  LA MARJAL

A l'apartat Moviment Associacionista englobem a més dels moviment veïnals que han donat peu a unes associacions que sota noms diversos defensen amb més o menys vehemència els drets del veïns que tenen o han construït la seua vivenda permanent o temporal i també aquelles associacions ecologistes que defensen el compliment de la legalitat establerta i d'un entorn sostenible, per tant amb interessos contraposats. La metodologia ha estat la següent: extraure informació de les xarxes socials i tenir un contacte personal amb alguns representants de les associacions passant una bateria de preguntes per tal de clarificar la seua posició i els seus arguments. Les entrevistes és transcriuran al final d'aquest apartat.

3.3.- EL MOVIMENT ASSOCIACIONISTA I  LA MARJAL

A l'apartat, Moviment Associacionista, englobem a més dels moviment veïnals, que han donat peu a unes associacions que sota noms diversos defensen amb més o menys vehemència els drets del veïns que tenen o han construït la seua vivenda permanent o temporal i també aquelles associacions ecologistes que defensen el compliment de la legalitat establerta i d'un entorn sostenible, per tant amb interessos contraposats. La metodologia ha estat la següent: extraure informació de les xarxes socials i tenir un contacte personal amb alguns representants de les associacions passant una bateria de preguntes per tal de clarificar la seua posició i els seus arguments. Les entrevistes és transcriuran al final d'aquest apartat.

3.3.1.- Associacions a La marjaleria :


La problemàtica urbanística i medi ambiental creada en l'entorn de La marjaleria de Castelló amb les discrepàncies de plantejament i d'interessos creats entre els diferents consistoris de ideologia política, moltes vegades divergent, amb la coincidència en el temps d'expectatives especulatives per la bambolla urbanística ha fet que afloren en els veïns afectats el sentiment d'associacionisme, però pel contrari que es podria pensar, aquest

moviment no ha estat unitari sinó que han sorgit diverses associacions tractant de defensar un tros de l'entorn que els és més proper i també manifestant ideologies diferents. Darrerament sembla que entre les associacions s'ha produït un acostament en algunes qüestions que entenen com a bàsiques. A la webteca afegim un enllaç del programa de Castelló TV «El altavoz» que ho manifesta.


Fem una enumeració atenent al que manifesten en els seus fors mediàtics i el que ha reflectit la premsa sobre elles. Per treballar millor i conèixer les seues opinions vam fer gestions per contactar amb elles per tenir una entrevista, no sempre amb l'èxit esperat.

(Imatge 49 El favar comença a créixer. Font pròpia) 


3.3.1.1.- Associació de Veïns  Camí Fondo de Castelló :
www.avcamifondo.org


De la seua pàgina web traem la següent informació: A l'any  2000, els veïns del Camí Fondo ens van reunir i van crear l' associació. Entre els motius que els van portar a fer-ho, hi era el sol·licitar la millora de serveis públics per als veïns del camí.
També, defensaven el no «derribo» de les construccions ja consolidades en l' entorn. Tanmateix, treballarien per a  mantindre el medi ambient, realitzant visites als camins per a detectar que les séquies  estigueren netes d'espècies invasores com el «Jacinto de Agua» o la campanya per a l'eliminació de la tortuga de Florida, la qual impedeix la reproducció de distintes especies com la tortuga autòctona, pues es menja els ousd'aquestes.
L'associació té com a finalitat el  millorar l'entorn tan especial en el que es troben ,i facilitar la convivència entre els veïns, així com millorar la qualitat de vida.
Mantindre el Medi Ambient i la varietat de l'avifauna i flora endèmica que resideix en aquest paratge. 

  3.3.1.2.- Associació Amigos de La marjal:

A l'any 2007, en aquest marc, es va constituir  una associació  «Amigos de la  marjal» ,amb el clar compromís de sensibilitzar a la població escolar, propietaris e institucions sobre el valor històric de la marjal, així com la necessitat de respectar i regenerar l'ecosistema,  un col·lectiu que va iniciar el seu camí per a divulgar i protegir els valors d'aquest espai natural.
En aquest ordre va  presentar en el seu dia un  projecte a l' Ajuntament de Castelló per a que realitzara una serie d'accions concretes de caràcter urgent, com la neteja de séquies, un control urbanístic, la inspecció del nivell de l'aigua de les séquies i campanyes de conscienciació i sensibilització dirigides a escolares i també el control de  les especies invasores introduïdes en l' ecosistema. La darrera entrada a la seua pàgina web data de l'any 2011.  No hem pogut trobar cap enllaç que ens porte a ningú representant. 
                                                                                ( Imatge 50. La boga invadeix les séquies. Font pròpia)

3.3.1.3.- Associació de Veïns La Marjaleria:

No ens costa cap pàgina d'aquesta Associació, ens hem posat en contacte amb representants de la mateixa i al final de fem la transcripció del que ens van voler comunicar.
A més de l'hemeroteca tenim el següent document: periòdic Mediterráneo de 16 de febrer de 2018 es titula:
«Vecinos de la Marjalería  piden recuperar el suelo urbanizable» 
“La Asociación de Vecinos La Marjalería ha registrado, en representación de sus 2.519 asociados, alegaciones al Plan General Estructural de Castellón, que pasan por «recomponer los usos del suelo para dejarlos como estaban y que no se vean afectados por el nuevo Plan General». Es decir, piden recuperar la calificación de suelo urbanizable que la próxima ordenación urbanística elimina, recalificándolo como no urbanizable y dentro de este con más de una decena de subclasificaciones. «Reclamamos recuperar el suelo urbanizable marcado en el anterior plan, porque se ha estado pagando muchos años como tal y había expectativas», reiteró el secretario del colectivo, Roberto Teruel.
También reclaman «la existencia de disposiciones normativas habilitantes que permitan ya regularizar todas las edificaciones aun cuando quedaran fuera de ordenación, evitando el derribo de las mismas». «Hace falta legalizar todas las casas que están ya construidas», matizó Teruel.
Y el resto del contenido de las alegaciones pasa por «la creación de los servicios mínimos, pero básicos, como luz, agua, teléfono o alcantarillado, para todos quienes habitan en dicha zona y que hasta ahora están privados de ellos». «Aquí pagamos todos los impuestos y hay personas que no disponen de los servicios básicos, y eso no puede seguir así», recalcó el secretario de La Marjalería.”

L'associació ha presentat un document de deu fulls d'al·legacions al Pla general Urbà  que va estat en exposició pública des del dia 21 de març passat.

3.3.1.4.- Unión por La marjaleria
www.unionporlamarjaleria.wixsite.com/castellon

Malauradament i a pesar d'haver insistit en tindre una entrevista personal amb representants de la Unión por la marjaleria no hem trobat resposta alguna.
Atenent al que diu la seua pàgina web “Unión por la Marjalería” és una plataforma constituïda por un grup de veïns que resideixen a la Marjal de Castelló. Es va constituir fa poc amb  la finalitat d'atendre a la problemàtica existent a la Marjal.
Evidentment la problemàtica que apunta es refereix a la modificació de POU anterior, i anul·lat pel Tribunal Suprem com ja coneixem, en el que hi havia una zona qualificada com a urbanitzable i el nou Pla General en que hi han zones qualificades com a no urbanitzable i protegides. Les nostres gestions vers a poder tindre un contacte amb aquesta associació ha estat infructuosa. Per tan fem una transcripció del que comenten en el “Quienes somos” de la seua pàgina i que considerem interessant com a exposició de motius per la seua part:
"El problema de la Marjalería no lo hemos creado nosotros, viene de hace muchos años. Y no viene de la nada, sino de años y años de una dinámica de construcciones alegales, que no ilegales, consentida por quienes nos gobiernan y aceptan esos desarrollos urbanísticos de esta manera. De hecho, el Plan Especial de 2006 regularizaba cientos de viviendas alegales con acuerdo de todos. Si el Ayuntamiento no hubiera querido que construyéramos, dispone de mecanismos de control, como habéis comprobado vía multas y paralización de las obras, para que no se hubieran realizado las construcciones, vallados y demás que ahora nos exigen derribar. Si el primer día, o el segundo, o el tercero que alguien inicia una construcción viene el ayuntamiento y te pone la primera multa y te dice que te la tirará, nadie, en su sano juicio, continúa construyendo.
Lo que no puede ser es que dejen hacer, y una vez hecho, nos tomen por delincuentes y nos hundan a multas y más ahora, con la que está cayendo. Nosotros no somos ricos, estamos sufriendo la crisis como el que más y tratarnos así no tiene sentido, ¡Basta ya!


Nos dicen que no hay soluciones para quienes hemos actuado con el consentimiento del ayuntamiento, no escrito ni firmado ese consentimiento por nadie, pero tan cierto como que estamos aquí, no estamos locos y no construimos para pagar multas ni ver como derriban nuestra viviendas. Construimos porque nos dejaban hacerlo y bajo promesa no escrita de regularización como en 2006. No pedimos más, pero tampoco menos que el trato que ha recibido el vecino de al lado que hizo lo mismo que nosotros hace unos años. Lo contrario es un agravio comparativo sin pies ni cabeza.
                                                                             (Imatge 51.Galeres de tomateres i bajocons. Font pròpia) 

Hay soluciones, claro que hay soluciones, y por eso estamos aquí, para que llegue un mensaje claro a quien corresponde: nos tenemos que sentar, hablar y llegar a un acuerdo que respete a nosotros y a todo lo que se tenga que respetar conforme a las leyes. Un Plan Especial regularizó miles de viviendas, hemos de conseguir que nos escuchen y redactar otro Plan que atienda a la realidad social en la que estamos hoy y no hace 10 años. Lo contrario es un engaño. Si hay que, a cambio, restaurar zonas naturales, que lo hagan y si quieren que las amplíen tanto como quieran pero que paguen el suelo a su precio y dejen lo que ya está hecho y nos dejen tranquilos como a los demás vecinos de la Marjalería.

Nos hemos movilizado para que nos escuchen, no estamos aquí delante del Ayuntamiento de fiesta no para celebrar nada, si estamos aquí, insisto, es para que nos escuchen pues somos muchos los vecinos afectados. El diálogo no es cosa de uno, sino de dos o más y por eso pedimos al ayuntamiento que se siente y hablemos de cómo resolver la problemática. No pueden ignorarnos por más tiempo, somos cientos los afectados y no nos gustaría volver a reunirnos aquí, esto no es nuestro hobbie, el siguiente lugar ha de ser una mesa de diálogo.

No somos vecinos radicales, hablaremos con quien haga falta. No nos negamos a que ecologistas u otros estén sentados en la mesa de diálogo, nosotros no somos más que gente de lo más  normal que busca, mediante el sentido común, soluciones y consenso antes de que sea demasiado tarde para ningún vecino.

Como gesto de buena voluntad pedimos al Ayuntamiento una moratoria en las sanciones y órdenes de derribo hasta que se alcance el acuerdo.
Y como gesto de buena voluntad pedimos que pongan una fecha para sentarnos en una mesa que no sea la del Juzgado, sino la del diálogo.

¿Qué Justicia es esta en la que unos pagan multas y les tiran las casas y otros que han hecho lo mismo disfrutan sin ningún temor a que les denuncien o tiren sus viviendas?Seguiremos con las movilizaciones lo que haga falta, no  nos cansaremos, hemos sido injustamente tratados y esto se ha de solucionar sí o sí."
                                                                                  (Imatge 52. Entorn del Molí de la Font. Font pròpia)

 3.3.1.5.- Associació La Plana Entrilles

Com a altres associacions hem intentat contactar personalment amb algun membre però fins al moment no hem rebut resposta alguna. Tot el que podem afegir ho hem tret de l'hemeroteca així : el periòdic Mediterraneo d'octubre de  2011 ja apareix :

«Un colectivo que lucha contra el secular olvido“
 “Durante años hemos sufrido el olvido y abandono de las Administraciones La asociación de vecinos Plana-Entrilles se encuentra ubicada en el corazón del Castellón más huertano y arrocero, en el popular enclave de la Marjaleria. Nació el 27 de julio de 1999, y su creación vino dada por el desamparo y el olvido que las diferentes Administraciones públicas “tenían de una zona tan nuestra, tan de Castellón, como es la marjal de nuestra ciudad”, como recuerda el presidente del colectivo, Jorge Begués, como carta de presentación de lo que es y pretende esta asociación que tiene carácter puramente reivindicativo. Los poderes públicos no tenían en cuenta secularmente que en la misma vivían una gran cantidad de familias todo el año”. “También castelloneros y que contribuyen a nuestra ciudad tanto como el resto, incluso algunos un poco más, puesto que para algunos la alquería o maset es la segunda vivienda”, manifiesta Begués al respecto."


De la mateixa manera a l'any 2018  en el diari digital CS información tenim el següent titular, " El PP se hace eco de las demandas de los vecinos de la Marjalería",  fica en boca del president de l'associació el següent: “Los vecinos piden aumentar la presencia de patrullas de la Policía Local como medida disuasoria para los ladrones, en las últimas semanas confirman un repunte de los robos en viviendas de la zona. Ya que la Tenencia de Alcaldía está cerrada los fines de semana y festivos, el gobierno de PSOE y Compromís debería destinar más efectivos en las calles”.“La necesidad de asfaltar caminos para acabar con el parcheado irregular de la calzada es otra de las reivindicaciones que venimos trasladando al gobierno de Marco, son necesidades reales que tienen los vecinos y que necesitan ser atendidas por la seguridad vial”.En este sentido el presidente de la asociación, la Plana en Trilles comenta la necesidad de consolidar, especialmente lo bordes de la cazada, porque la vegetación que crece de forma incontrolada, hace que los laterales de la calzada caigan a la acequia viéndose reducida considerablemente la anchura de la calzada. “Además, también solicitan señales con limitación de velocidad”.“La limpieza de solares se hace indispensable, especialmente, en el entrador La Miarina donde crecen los cañizos a gran altura y los vecinos alertan de la escasa visibilidad, ya que pueden ser utilizados como escondite, con el consiguiente temor de los vecinos, ahora que aseguran que ha habido un repunte de los robos en la zona. Hay temor además de que se produzcan robos con agresión en las viviendas”.

3.3.1.6.- Associació El Meridiá 


Hem tractat de tindre de primera ma opinions d'algun representant però a pesar d'haver insistit en recavar opinions no hem aconseguit poder contactar personalment en cap representant. No hi ha dades de pàgina web que ens puga donar informació. 

3.3.1.7.- Associació La Coloma
El mateix passa amb l'associació de La Coloma.

3.3.1.8.- Grupo para el Estudio y conservación de los Espacios Naturales GECEN
www.gecen.net

GECEN es defineix com una associació fundada en 1993, sense ànim de lucre, plural  independent de partits polítics, empresses i administració. La seua finalitat es la de contribuir a la defensa i estudi de la natura, el medi ambiente i el patrimoni cultural, promoure el desenvolupament racional i sostenible de la Comunitat Valenciana i la millora  de la salud i la qualitat de vida de les persones; desenvolupant  treballs d'investigació, campanyes i accions reivindicatives, projectes de conservació i activitats divulgatives i formatives, prestant la seua col·laboració i assessorament a quantes associacions, entitats i organismes tinguen els mateixos fins.  

Entre els objectius primordials de l'associació  es troben la conservació i estudi dels ecosistemes i els recursos naturals, la flora, la vegetació i la fauna; l'ús i planificació racional de l'energia i els transports; l'oposició a l'energia nuclear; el reciclatge de matèries primeres; el desenrotllament i l'ordenació del territori; la lluita contra la contaminació de les aigües, els sòls i de l'atmosfera; la creació d'espais naturals protegits; el foment de l'aprofitament sustentable dels recursos; la promoció de l'educació ambiental; la constitució i manteniment d'una xarxa de reserves biològiques pròpies; el planejament urbanístic racional i aconseguir unes ciutats habitables; la protecció del patrimoni històric artístic i arqueològic i de l'arquitectura popular; etc. 
                                                                                                             (Imatge 53 Marjal perduda de senill. Font pròpia) 

3.3.2.- Entrevistes amb els moviments associacionistes. 

3.3.2.1.- Grupo para el Estudio y conservación de los Espacios Naturales GECEN

La reunió va tindre lloc en una coneguda cafeteria de Castelló, Francisco Gonzalez representant de GECEN en Castelló va comentar diverses qüestions sobre el tema de la marjaleria i la seua problemàtica urbanística, la conversació va ser molt cordial però puntualitzant els aspectes legals que marca la normativa vigent. A continuació transcrivim  les respostes a l'entrevista realtzada.  

1.- Primeramente respecto a vuestra asociación , ¿ cuando comenzasteis la actividad y cuales son los frentes donde os movéis principalmente?

R.- Comenzamos la actividad en los 90 y se registró la asociación en octubre de 1993.
Los tres ejes que fundamentan nuestras actuaciones son: conservación, investigación y educación medioambiental.

2.- En el año 2006 se aprueba el Pla especial de la Marjaleria, concretamente sale publicado en el BOP de 18 de mayo de 2006, vuestra asociación presento una denuncia por construcción de vivienda ilegal, ¿cual es el estado de estas denuncias que consecuencias han tenido ?

R.- Se presentó un contencioso administrativo que fue desestimado. Posteriormente se denunciaron ante la Fiscalía los presuntos delitos contra la ordenación del territorio, incluidas viviendas ilegales, de los que se tenía constancia.

3.- Al parecer en el año 2010 se legalizaron muchas construcciones, pero posteriormente se han construido más, desde vuestro punto de vista , ¿cómo consideráis la postura que se ha venido manteniendo desde el Ayuntamiento ?

R.- La postura del ayuntamiento en esos años consistía en mirar hacia otro lado y dejar hacer. Es decir, incumplían reiteradamente la obligación otorgada por ley referente a la disciplina urbanística. Tras las denuncias presentadas cambiaron su forma de actuar si bien la consideramos insuficiente.

4.- Como conocéis la asociación ha recibido muchas críticas por parte de las otras asociaciones de la marjaleria, ¿ habéis mantenido contacto con las diversas asociaciones para intentar llegar a políticas de consenso ?

R.- Contacto con representantes de la Marjaleria ha habido. Nuestra línea roja para llegar al consenso la marca la legalidad. Fuera de ella no hay vida en un estado de derecho. Lamentablemente no ha sido posible.


5.- A partir de 1968 acometió el proceso de desecación de la marjal, dividiendo en tres zonas, ,tenemos entendido que se construyeron al menos siete estaciones de bombeo para desecar la marjal , ¿esta constante extracción de agua además de actuar sobre el proceso de subsidencia y la colmatación del terreno no puede ser causante de la salinización del mismo ? ¿ No es posible actuar de otra manera para evitar inundaciones ?
R.- Obviamente sí es posible. La gestión hidroecológica es una reivindicación constante por parte de la asociación.
Eliminar el agua de la Marjaleria y pretender que subsista es como eliminar los árboles de un bosque y llamarle posteriormente bosque. Simplemente no es posible.
La gestión del agua es imprescindible ya que el agua conforma el paisaje, sustenta la biodiversidad, la agricultura y constituye el elemento esencial de este espacio singular. Otra gestión del agua no solo es posible sino que es absolutamente imprescindible.

6.-Castellón presenta a Europa un proyecto de gestión innovadora del agua en Marjaleria que mitigue el cambio climático y el estrés hídrico, era noticia en Onda Cero el 24 de Abril . ¿ Que representa el proyecto GreenWet para La marjaleria ?

R.- Representa un modelo de sostenibilidad, de infraestructura verde integral que atiende a factores económicos, sociales y medioambientales.
Un modelo de consenso, de oportunidad y de integración de actores diversos que responde plenamente al modelo de desarrollo territorial propugnado por la política europea.

7.- El Ayuntamiento ha planteado un nuevo Plan de Ordenación Urbanística en el que el tratamiento de la marjal esta presente, ¿ cual es vuestra postura acerca del nuevo POU ? ¿ Pensáis que la solución aportada en este nuevo POU puede ser solución a un conflicto enquistado ?

R.- El PGOU es una oportunidad de ordenación territorial de primer orden. Veremos como concluye. Esperamos que sea un documento de consenso que cuente con la complicidad ciudadana y mejore la calidad de vida de los ciudadanos. Para ello la sostenibilidad, el medio ambiente, debe ser una prioridad.

8.- En el año 2004 el Comité Económico y social europeo elaboro un Dictamen sobre "La agricultura periurbana" en el que se da importancia a los espacios agrarios que se sitúan alrededor de las ciudades poniendo en valor todo lo que significan, ¿ conocéis los postulados del Dictamen ? ¿En los encuentros con el Ayuntamiento i/o las Asociaciones se ha comentado en algún momento esta forma de ordenar y gestionar? ¿Porqué en el Plan Especial de la Marjaleria de 2006 y ahora el nuevo POU no se menciona esta forma de preservar el entorno ?

R.- Entendemos que lo esencial es que la clasificación del suelo sea la óptima a fin de ser un elemento facilitador de la agricultura periurbana, de los llamados parques agrarios. No estamos ante una novedad pues ya existen numerosos ejemplos en nuestro entorno territorial.
Una vez el PGOU fije esta clasificación del suelo cabe el modelo señalado de los que somos grandes defensores. La huerta de Castellón merece la misma protección que la de Valencia.

9.- Sabemos que hay ya unas cuantas ciudades en España y en Europa que han apostado por la creación de un modelo y han creado la carta de la agricultura periurbana para la preservación, la ordenación ,el desarrollo y la gestión de espacios agrarios periurbanos , como en el caso del Baix Llobregat, pero hay muchos mas siete hemos encontrado nosotros, ¿ crees que el modelo propuesto podría ser una solución para la marjal de Castellón ?

R.- Absolutamente de acuerdo. Es un modelo que se ha de aplicar cuanto antes.

10.- Para finalizar , si de vosotros dependiera la organización y gestión del suelo ¿ como la enfocarías ?

R.- Con sentido común, de la realidad, sin mentir, sin engañar y buscando siempre un consenso dentro de la legalidad y la gestión compartida con todos los actores.

La sostenibilidad, como eje vertebrador de la ordenación del territorio que fundamente una buena calidad de vida para la ciudadanía en el presente y en el futuro, es esencial. La asociación nunca renunciará, como actor medioambiental que es, a un  modelo de desarrollo racional del territorio en el  que prime el interés general, el bien común y la sostenibilidad. 
                                                                                                  (Imatge 54 . Canyar . Font pròpia)

3.3.2.2.- Associació de Veïns  Camí Fondo de Castelló

Ens vam reunir amb els membres d'aquesta associació, en concret amb el seu president el senyor Manuel Ferrara Portoles i el seu secretari Santiago Milian el passat dia 4 de gener en una casa de fusta que els servei com a local de reunions al Camí Fondo 303 on  es trobaven les antigues escoles « Escuelas Unitarias Patos». La xarrada va ser molt interessant i tant el secretari com el president de l'associació van estar molt per deixar clar quines son les prioritats en el seu treball i com s'estimen l'entorn on viuen. Ens van oferir el realitzar un recorregut per la marjal que pressupost vam acceptar.
Transcrivim les seues respostes a les preguntes plantejades:    

1.- Primeramente respecto a vuestra asociación , ¿ cuando comenzasteis la actividad y cuales son frentes donde os movéis principalmente?

R.- Se fundó la asociación en el año 2000, y nuestros objetivos son los que figuran en nuestra página web: La mejora de servicios públicos para el camino. También, defendemos el no derribo de las construcciones ya consolidadas en el entorno. Asimismo, procuramos mantener el medio ambiente, realizando visitas a los  caminos para detectar que las acequias estén limpias de especies invasoras como el Jacinto de agua.  Seguimiento de infraestructuras de acequias, compuertas, caminos, alumbrado, asfaltado, márgenes, entre otros. 
 2.- En el año 2006 se aprueba el Pla especial de la Marjaleria, concretamente sale publicado en el BOP de 18 de mayo de 2006, en ese momento se presentaros denuncias acerca de unas presuntas viviendas ilegales, ¿tenéis información sobre que consecuencias han tenido estas denuncias ? 
R.- Estas denuncias están en manos del juzgado y según información en prensa, han sido vallas, pequeños almacenes y cubiertas de terrazas de obras o metálicas las que se han tenido que derribar. Otras están pendientes de la sentencia, o bien, han sido recurridas y también en espera de veredicto. 

 3.- Al parecer en el año 2010 se legalizaron muchas construcciones, pero posteriormente se han construido más, desde vuestro punto de vista , ¿cómo consideráis la postura que se ha venido manteniendo desde el Ayuntamiento ?
R.- El ayuntamiento tiene medios disponibles para evitar que se siga construyendo en nuestro ámbito, el cual es protegido, según el Plan Especial de la Marjalería. Según parece ha actuado a posteriori de ciertas construcciones que han realizado vecinos, algunas de las cuales eran para mantener el patrimonio que tiene en su terreno y por disponer de seguridad en su terreno y en su persona. Como por ejemplo el dignificar una caseta para guardar la herramienta, poner un vallado para evitar robos. Sin tener en cuenta el beneficio que estas reparaciones suponen para la finca, vecinos y entorno en general. 
4.- El Ayuntamiento ha planteado un nuevo Plan de Ordenación Urbanística en el que el tratamiento de la marjal esta presente, ¿ cual es vuestra postura acerca del nuevo POU ? ¿ Pensáis que la solución aportada en este nuevo POU puede ser solución a un conflicto enquistado ? ¿ Por parte de la Asociación se ha presentado alguna alegación al POU? ¿ En que términos ?  
R.- El nuevo PGOU se encuentra pendiente de aprobar y en concreto el PGE, esta pendiente de respuesta de alegaciones. En el ámbito de nuestra asociación, la mayoría del terreno es zona protegida. Por lo que nosotros lo que reivindicamos y hemos alegado es la consolidación de la viviendas y construcciones existentes, el permiso para la construcción de casetas de áperos para dignificar la marjal y que se puedan recuperar fincas ahora perdidas. Tener un espacio, para guardar la herramienta, útiles de labor y guarecerse si llueve, acorde con el entorno. El que puedan tener servicios básicos como luz eléctrica y agua, las viviendas.  El mantener los caminos y acequias. El poder disponer de alumbrado público en los caminos.
5.- Desde el punto de vista de los vecinos que viven en la Marjaleria y pagan el IBI correspondiente ¿ se percibe que el Ayuntamiento presta los servicios de vigilancia , recogida de basuras y limpieza en los términos correctos ? 
R.- Los servicios que se prestan están acordes con el entorno, salvo el impuesto por el servicio de alcantarillado el cual no existe en bastantes puntos de la marjal y debería eximirse, o bien, el dar otras opciones. Sobre seguridad, tenemos contacto con los servicios y fuerzas de seguridad locales y nacionales. Los cuales realizan labores de vigilancia en la zona de forma regular, y se preocupan de las necesidades que tenemos. 
6.- En el año 2004 el Comité Económico y social europeo elaboro un Dictamen sobre "La agricultura periurbana" en el que se da importancia a los espacios agrarios que se sitúan alrededor de las ciudades poniendo en valor todo lo que significan, ¿ conocéis los postulados del Dictamen ? ¿ En los encuentros con el Ayuntamiento i/o las Asociaciones se ha comentado en algún momento esta forma de ordenar y gestionar? ¿Porqué en el Plan Especial de la Marjaleria de 2006 y ahora el nuevo POU no se menciona esta forma de preservar el entorno ? 

R.- Sobre esta cuestión, ha sido y es una de nuestras propuestas de cara al ayuntamiento el que se potencie la Marjal de Castelló y sea conocida por los vecinos y visitantes. Si que se han propuesto puntos que afectan a la protección, desarrollo medioambiental de la zona. También el que sea un pulmón verde para la ciudad, además de por su actividad agrícola por su historia y su vinculación con la ciudad.

7.- Para finalizar , si de vosotros dependiera la organización y gestión del suelo ¿ Cómo la enfocarías ? ¿ Qué seria lo que priorizaríais ? 
R.- Como hemos comentado antes, nuestros objetivos son: 
1. Dignificar el entorno de la marjal.
2. El consolidar y mantener las viviendas y construcciones actuales, con mejoras para evitar su deterioro.
3. El que se pueda construir o bien poner casetas de aperos y el vallado de las fincas, lo que contribuye al mantenimiento de la marjal y a mejorar el medio ambiente.
4. Confeccionar rutas por el entorno tanto a pie como en bicicleta, para que se pueda disfrutar de la fauna y flora para escolares, gente mayor, vecinos, turistas etc. ( la asociación ya participó acompañando en unas rutas que efectuaron unos colegios con sus profesores) 
Consideracions:
Respecte a la darrera consideració cal dir que hi ha confeccionat tot un itinerari per la marjal que va fer Escola Valenciana al 2009 per la Festa per la Llengua sent els autors  Paco Rambla i Miquel Gómez  i col·laboradors: Josep Miquel Carceller i Manolo Alegre.
També el Seminari d'informàtica de Castelló, un grup de mestres de Castelló, el 10 d'abril de 1986 va convocar una reunió dirigida a tot el professorat de totes les escoles de la província amb inquietuds informàtiques per veure el que s'estava fent, tant als centres com a nivell particular. Al CEP es van reunir un total de 33 mestres. Entre el seus treballs figura el treball "Les partides de Castelló", aplicació a l'abast de tots els interessats. 

  3.3.2.3.- Associació de Veïns La Marjaleria
            
            La Associació de veïns La marjaleria ens va rebre en els seus locals prop al Camí de la Segona Travessera vam parlar amb el seu president el senyor Rogelio Molina i part de la seua junta, van expressar clarament les seues preocupacions pel que fa als temes urbanístics i de mancança de serveis, van fer palès que diversos consistoris de l'Ajuntament de Castelló no els han fet cas en les seues reivindicacions i que són molts veïns els que viuen en la zona durant tot l'any. Continuen veient el futur de la seua zona gens clar i reconeixen que la construcció d'habitatges de la zona des de l'any 97 fins al moment ha estat en molts casos caòtica.  Demanen  polítiques de consens entre els veïns i els polítics i no actuacions de manera unilateral.

              A l'apartat testimonis del blog es pot accedir a l'entrevista completa amb els membres de la junta de l'associació.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada