dijous, 10 de gener del 2019

EL PAISATGE HUMÁ - TESTIMONIS



    

 TESTIMONIS

Com fem constar en la primera part del treball en la metodologia comentem que hi haurà una part de font primaries d'informació que serà la d'altres testimonis. En aquesta part, hem volgut aportar una xicoteta mostra de persones vinculades amb la marjaleria per diferents motius, no es una mostra de cap manera sistematitzada, es mes be aleatòria i voluntarista però que reflexa varies visions al voltant de l'entorn de la marjaleria.
Com que no es poden transcriure aquestes intervencions hem decidit penjar a la pàgina del blog  "La marjal de Castelló : llavor d'un espai agrari periurbà". http://marjalcsgrau.blogspot.com/  una serie d'enllaços on es podran visualitzar aquestes intervencions.
Afegim un index d'intervencions per facilitar al lector l'accés al vídeos.
1.- Entrevista amb José Ramón Herrero Torres i Jaime  Tortes Garcia, persones molt vinculades al Parc del Meridià, de fet José Ramon Herrero ha estat president de l'associació del Meridià un temps, a l'any 2009 va publicar un llibre titulat « Castellón y el Meridiano» 
  2.-  Entrevista amb Pasqual Gas, membre de la junta de l'associació La marjaleria, persona que viu en la zona, llaurador de tota la vida i que ens conta coses sobre la problemàtica de l'urbanisme i de les seues vivencies.
                                                                                                         VIDEO



3.-  Entrevista amb José Manuel Ferrara , actualment president de l'associació de veïns del Camó Fondo, que ens conta les seues preocupacions en diversos aspectes de la problemàtica de la marjaleria.


                                                                                                        VIDEO



4.- Entrevista amb Batiste Porcar, persona molt vinculada des de la seua infantessa al treball en la marjal, des de son pare fins al moment actual que ens conta diverses vivencies pròpies.


                                                                                                        VIDEO



5.- Entrevista amb José Almela Torres, que va treballar en l'arròs , quan es plantava al quadro de Santiago i que també feia verdura per a vendre en la seua tenda del carrer Trafalgar del Grau.  

                                                                                                                  VIDEO



6.- Entrevista a Sergio Ferreres, agricultor que tracta de fer agricultura de proximitat que ens conta els problemes que s'ha trobat per poder realitzar aquesta activitat.


                                                                                                    VIDEO     
  
           

7.-  Entrevista a Miguel Agost Ferrara, que ens conta  els seus records en l'entorn de la partida Patos vora Camí Vell de la Mar.


                                                                                                    VIDEO








 CONCLUSIONS FINALS 


La Marjal de Castelló: llavor d'un espai  agrari periurbà.

Es evident que el desenvolupament de l'entorn natural que va conformar el conjunt de llacunes palustres amb la interacció humana a partir del segle XIII es fa més notable, i els homes i dones del moment va saber modelar el paisatge i configurar un altre per al seu benefici. 

Aquesta acció  va ser fruit de molts esforços, la lluita contra la natura i les malalties associades van fer de la zona un lloc on el procés d'antropizació  a llarg dels passats segles va ser més significatiu, l'home tossut en la seua determinació va anar canviant el paisatge fins arribar a poder dominar-lo en part, ja que la natura de quan en quan reclamava el que hi era seu.

Tot l' esdevenir de la història del lloc juntament amb els homes i les dones que l'han conformat ha fet de la zona de la marjaleria un entorn amb un valor afegit que supera qualsevol valoració material actual; la marjaleria cal veure-la i valorar-la com un conjunt fuit dels esforços els suors i les vides de molta gent que ens han precedit, com un sistema on els homes , les dones i la natura van aconseguir coexistir fent un entorn sostenible, encara que el concepte no s'haguera definit i que cal preservar.
   
En  el moment actual , la societat s'adona que hi ha llocs que tenen un notable valor,   tant paisatgista com de singularitat ecològica i que per tant cal emprendre accions per a que aquestes zones es preserven i constitueixen així un llegat per a generacions venidores.

A la zona de la marjaleria es fan paleses problemàtiques ben definides: d'una banda l'abandonament de cultius per el seu baix rendiment econòmic; d'altra conseqüència del primer l'ocupació d'habitatges a la zona per persones que les successives crisis econòmiques han desplaçat de la ciutat a zones de la perifèria i ocupació del que s'anomena el «quart mon»;  finalment i en més grau d'incidència la transformació paulatina, des de els anys 70 del passat segle, de determinades zones de un paisatge de marjal en un paisatge amb característiques urbanes, tot sota la mirada i la inacció de les successives administracions  locals i alimentada els darrers anys per la febre de la bambolla immobiliària, en una espiral especulativa sobre el terreny.


Ens trobem ara, en que es presenta un Pla General Estructural d'Urbanisme per part de l'actual Ajuntament, que té la missió d' intentar conciliar situacions molt enquistades urbanísticament, amb els propietaris dels habitatges de determinades zones de la marjaleria i normatives tant  europees com de la nostra Comunitat Valenciana i que a  més del Pla General deu també plantejar models de gestió del territori.
Es fa evident que les característiques naturals i de territori que té la marjaleria, i tal com es preveu com a conseqüència del canvi climàtic, que de segur incidirà en l'entorn, fan que el manteniment de la densitat d'habitatges tant elevada en aquesta part de la marjal no es puga garantitzar; el cost tant d'impacte ambiental, cultural i especialment econòmic és enormement elevat no sols per als marjaleros sinó també per al conjunt de la població.

Es per la qual cosa es fa més necessari plantejar models de gestió i visions diferents, és fonamental deixar visions cortoplacistes, antigues, donant pas a gestions sostenibles  i estratègies que tinguen en compte les situacions actuals i futures, així com els interessos de tota la ciutadania. 

Per al que proposem:

1.- Pel que fa a la zona on la incidència en la construcció d'habitatges es més significativa,  es fa evident que retrotraure el procés i plantejar solucions dràstiques no comportaria  cap  solució, per tant : caldrà facilitar a les persones afectades unes alternatives possibilistes que porten a paràmetres d'urbanització tova i de minimització d'impactes.
Per tal de portar a termini aquestes accions el treball de pedagogia de l'entorn, viure en una zona natural té unes avantatges, però també comporta uns certs inconvenients, la conscienciació de les persones que hi habiten es fonamental  i per suposat l'actuació de l'administració com a facilitadora de solucions és del tot necessari.

Un consens polític on es deixen de costat ideologies i actituds cortoplacistes o electoralistes i on tots els sectors implicats sàpien fer algunes renuncies a postulats maximalistes deu moure a trobar solucions a situacions que venen de molt llarg i que cal donar solució d'una vegada.      

2.- La resta de l'entorn on la incidència de la consolidació d'habitatges és molt menor i que per tant encara es troben motes zones amb les característiques de les antigues marjals és on es pot començar a dissenyar un model de gestió acord amb els models d'altres ciutats.


Per tant caldrà fer una sèrie d'accions  per poder revertir situacions d'abandonament i degradació  de l'entorn, promovent projectes de neteja i recuperació de séquies, camins, abocadors incontrolats, de punts negres de deixalles, treballar en l'àmbit de l'educació ambiental a través de les escoles promovent rutes turístiques, ficant en valor tot un entorn natural que tenim al nostre abast;   però comptant amb la col·laboració de propietaris, dissenyant programes tant de millora com d'aprofitament de terrenys possibilitant la integració en l'entorn de «cassetes d'apers « que puguen servir de guarderia d'estris i aixopluc en un moment per a les persones que conreen la terra, programes de recuperació d'antigues alqueries amb les seues característiques particulars i que ara són abandonades i en estat ruïnós, en definitiva  donar eixida a iniciatives que puguen ser compatibles amb objectius de sostenibilitat.

Per últim, valorar la figura dels parcs agraris periurbans, que s'ha constatat la seua viabilitat en altres llocs, prenent model de la seua configuració i gestió, és pot fer realitat la idea   que la marjal pot ser la llavor per la creació d'un parc agrari periurbà en l'entorn de la ciutat de Castelló, però és des de l'Administració amb el suport de la societat civil que se deu donar les primeres passes.   


   NOTA D'AGRAIMENTS:

Seriem desagraïts si no donarem les gràcies més sinceres a totes les persones que, desinteressadament s'han posat a la nostra disposició i amb les seues paraules i records han col·laborat amb aquest treball.

Àngel Marcos Vicente
José Ramón Herrero Torres 
Jaime Tortes Garcia 
Rogelio Molina 
Batiste Porcar
José Manuel Ferrara Portoles
Santiago Milian 
José Almela
Sergio Ferreres
Miguel Agost Ferrara 











1 comentari:

  1. Casinos near Casinos Near Casinos with Casinos Near Casinos With Casino
    Best Casino Sites With Casinos Near Casinos With Casino Games 공주 출장샵 Near Me · 광양 출장안마 1. Closest One · 2. Mohegan Sun 고양 출장안마 · 전라남도 출장안마 3. Las Vegas' 전주 출장안마 V-Spires · 4. Las Vegas Strip

    ResponElimina