dijous, 10 de gener del 2019

PRESENTACIÓ





PRIMERA PART 



1.1.- Introducció :

A ningú se li passa pel cap en aquest temps, que les persones d’una determinada societat no tenim una alta participació en la configuració d’un paisatge, encara que moltes vegades, percebem el medi natural com quelcom al marge de la societat, idea, cada vegada menys present afortunadament.                                      ( Imatge 1 La Plana de Castelló. Font PATIVEL)
Per totes les bandes ens arriben missatges en  aquest sentit, la preocupació per la protecció i  conservació dels espais naturals i  del medi  en general formen part de programes tant  de governs locals , nacional com  supranacionals  i ens adonem que cada  vegada la gestió  de residus, les  accions per controlar el canvi  climàtic i la recuperació i preservació  d’espais  que han estat, o pateixen acció,   que  porten  a la seva degradació, depenen  cada vegada més  de la presa de consciència  de les persones que  hi habiten en eixe lloc. 

La paraula Marjaleria té unes connotacions especials per a les persones tant de Castelló com del Grau, ha estat un espai on l’home, des de la seva visió antropocèntrica  del mon,  a pur de treball,  ha transformat  en benefici propi, primer dominant a la natura i fent terrenys de conreu allà on hi era complicat i més tard inclòs fer-lo habitable. A partir del anys 80 es va produir un augment incontrolat    d'habitatges, patint l’espai una desproporcionada densitat de població amb els problemes que comporta.

 Hui en dia, i després de publicar-se, un Pla General Urbanístic, anul·lat pel Tribunal
Suprem, un Pla Especial de la marjaleria i una proposta de nou Pla General Urbanístic, en
procés de consulta i aprovació per part de l’Ajuntament de Castelló, es constata les
discrepàncies entre sectors: veïns de la marjaleria, grups ecologistes i els propis grups
polítics de l’Ajuntament de Castelló; discrepàncies que al parèixer no tenen fi; clar
exemple on el xoc d’interessos particulars amb l'interès general es fa més pales.


1.2.- Objectiu :

El propòsit d’aquest treball és, a més del propi de  l'assignatura “ Participació cultural activa”  per el que  fiquem en pràctica la competència bàsica  “aprendre a aprendre “,  pretenem aportar una visió imparcial de la problemàtica que envolta a la marjal, i plantejar algun model de gestió  que puga ser valorat per els sectors implicats.

Per la qual cosa, primerament farem una aproximació a l’espai físic i geogràfic, amb uns trets històrics que ens poden situar en el context del territori;  per veure seguidament com ha estat el desenvolupament urbanístic i com el Pla General Urbà, que actualment es planteja tracta la zona en qüestió, es mantindrà un contacte amb els moviments associacionistes per tal de conèixer la seu opinió i propostes, també amb els diferents grups polítics que conformen l'Ajuntament. Finalment, passarem a plantejar una estratègia de gestió que considerem una alternativa a tenir en compte i que puga minimitzar les tensions entre el sectors, per a tancar amb unes conclusions que puguen sintetitzar el treball realitzat. 



                                                                        Imatge 2 : Ullal de la Comare ( Font Wikiloc ) 


1.3.- Justificació :

És evident, que la marjal de Castelló i Grau és un espai que ha estat sotmès a unes tensions tant urbanístiques com a conservacionistes; l’incompliment sistemàtic de la normativa d’ordenació del territori ha complicat, encara més ,   aquesta problemàtica i ha estat sempre present; a dia d’avui les tensions continuen sense, al nostre entendre, apostar per una solució de futur i consensuada.

Pel contrari al que ha passat en altres llocs semblants, La Marjal del Grau Castelló no hi figura en la xarxa Natura 2000, com si figuren altres aiguamolls  de la Comunitat Valenciana, i per tant no pot ser considerada ni un zona ZEPA ( Zona d’especial protecció d’aus ) ni ZEC o  LIC, encara que puguem reconèixer característiques d’aquestes.  


Fem nostres les paraules de Vicent Ortells Chabrera “ En el cas de València, la ciutat es va engolir el Grau ja fa molts anys però no passa el mateix en altres casos on el Grau és un nucli amb entitat pròpia i diferenciada. El Grau és el contacte del mar i la terra, de la marjal i la platja i de l’agricultura i de la pesca. Un horitzó llunyà per on neix el dia.” ( Castelló mar i marjal , Colla Rebombori 2000). 
                                                                                                     Imatge 3 : Grau Grafic. S. Ferrer


Com que no ens pot passar el mateix que a València,  el nostre treball va encaminat a estudiar unes altres propostes o models per  a promoure iniciatives vers a fer compatibles interessos particulars i a la vegada preservar un espai natural, que respon a  unes característiques mediambientals particulars.

Així que, presentar el model de Paisatge Agrari Periurbà com a una possibilitat de gestió i  consens que pot adaptar-se a les nostres característiques és l’objectiu clau d’aquest treball.



1.4- Metodologia.

Per a poder realitzar el treball utilitzarem material bibliogràfic al nostre abast que consisteix fonamentalment en :

 Tres primers documents:

   1.- El DICTAMEN  del Comitè Econòmic i Social Europeu sobre “ La agricultura periurbana” NAT 204 CESE 1209/2004, signat a Bruseles el 16 de setembre de 2004.
   2.- La CARTA DE LA AGRICULTURA PERIURBANA, per la preservació , l'ordenació el desenvolupament i la gestió dels espais agraris periurbans. Signada en Castelldefels a setembre de 2010.
   3.- Projecte del PLA GENERAL URBÀ  de Castelló. Documents que l’acompanyen Memòria informativa , Estudi ambiental i d’estratègia.

   4.- Altres documents que enumerarem en la bibliografia com:

Textos històrics.
Legislació , local , autonòmica i europea.
Recull d’articles de premsa.
Articles bibliogràfics.
   5.- També treballarem sobre cartografia bé confeccionada per nosaltres a partir de cartografia a l’abast, com de fons oficials de la Generalitat Valencia, Instituto Geográfico Nacional de la Agencia Estatal de Meteorologia o del Google Maps i altres.
   6.- Com a fonts primàries de proximitat: Associacions veïnals , GECEN, Ajuntament ( Grup de govern i grups de l'oposició ) i opinions particulars diverses, es  dissenyarà unes entrevistes per a que ens puguin fer arribar els seus punts de vista i que concretarem més endavant.   
Entrevistes amb :
Grupo para el estudio y la conservación de los espacios naturales (GECEN).
                Asociación de vecinos La marjaleria.
                Union por La marjaleria.
                Asociación de vecinos del Camí Fondo.
                Asociación La Plana Entrilles
                Regidoria d’Urbanisme de l’Ajuntament de Castelló
                Altres grups polítics de l’Ajuntament.
                Altres testimonis. 


                                                                         (Imatge 4 Quadro de Santiago Vedat arrocer. Font pròpia)





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada