QUARTA PART
4.1.- Espais agraris periurbans i Parcs Agraris
4.1.1.- L'espai agrari periurbà.
L'espai periurbà és la zona de trobada entre el camp i la ciutat; són zones de transició que solen quedar indefinides sotmeses a les dinàmiques dominants i fora de tota regulació i planificació. Aquests espais contenen zones agràries, definides com a territoris en què es du a terme una activitat agrària productiva, la qual cosa genera un ecosistema modificat per l'activitat agrària i ramadera i un paisatge rural característic. Tenen un incalculable valor cultural, lligat als seus mateixos orígens com a espais de cultiu producte de la creació humana , i representen un senyal d'identitat dels pobles que els desenrotllen.
Aquest patrimoni cultural material i immaterial ha de ser conservat i transmès. L'agricultura periurbana aporta límit i identitat a les ciutats, actuant com a pulmó verd que enriquix la qualitat ambiental. És important ressaltar que els verdaders protagonistes de tot espai agrari són els agricultors ja que és ací on desenvolupen la seua activitat professional. I també que l'agricultura sol quedar oculta sempre en el punt cec de les polítiques d'intervenció en l'àmbit periurbà, i la seua presència en els paisatges perifèrics roman com un recordatori del remot món rural. Aquestes zones suporten una forta pressió com resultat de l'expansió urbana, la qual cosa condueix a una pèrdua de l'espai productiu agrari. Les expectatives que genera la planificació urbanística fa que hi haja un increment del valor del sòl, la qual cosa limita la seua viabilitat econòmica; d'altra banda els valors ambientals que sostenen estan amenaçats per la proximitat de la ciutat (abocaments incontrolats de residus, contaminació de sòls, pol•lució d'aigües etc) . Hi ha pressions en contra de l'ús agrícola del sòl periurbà, entre elles el sobrepreu del sòl urbà, el preu fictici de l'energia fòssil i dels recursos primaris, l'auge de l'agroindustria, el model alimentari dominant i el que l'agricultura és una activitat socialment menyspreada en l'actualitat.
No obstant això, també hi ha oportunitats a favor de l'ús agrícola de l'esmentat sòl, d'una banda l'increment de la consciència ambiental en la societat, així mateixa la crisi econòmica i immobiliària com a factors per a eco-optimitzar el consum i prioritzar l'ús del sòl; finalment hi ha una major valoració dels productes agraris de proximitat.
A l'Estat Espanyol , al 2011, els gestors responsables del Parc Agrari del Baix Llobregat van elaborar també la seua Carta de l'agricultura periurbana. En aquestes cartes un dels objectius que s'establix és l'incorporar la figura del PARC AGRARI o altres figures d'ordenació i gestió com a element significatiu de la voluntat de dotar a estos espais d'un projecte no sols de protecció enfront de la seua eventual incorporació al procés urbanitzador, sinó de preservació de les funcions agràries pròpies,i també d'impuls a una gestió que promoga en ells el desenvolupament econòmic del territori i de les explotacions agràries, així com de conservar i difondre els valors ecològics i culturals.
4.1.2.- El Parc Agrari model de gestió
L'agricultura periurbana ha sigut capaç al llarg dels temps de generar un valuós patrimoni ambiental i cultural digne de ser preservat. És en este context on la figura del Parc Agrari sorgeix amb força garantint una activitat agropecuària sostenible i com a promotor en les àrees periurbanes d'un aprofitament agrari eficient, rendible i generador d'un elevat valor afegit. Un Parc Agrari NO és una zona natural, NO és un parc temàtic o etnogràfic, NO és una reserva de la riquesa i varietat biològica de l'àrea, i NO és tampoc un mètode de momificació de l'espai agrari. Quant als horts familiars o socials no poden considerar-se una activitat agrícola professional i no han d'interferir amb ella ni ocupar sòl destinada a esta.
Els Parcs Agraris constituïxen una eina de gestió de les activitats agropecuàries, implicant també la dita gestió una voluntat per a intervenir en la conservació del territori, garantir que va a continuar la utilització agrària del sòl, i fomentar programes concrets de desenvolupament.
Les iniciatives que han aparegut en les últimes dècades en l'estat espanyol tractant d'articular la figura del Parc Agrari, sorgeixen per la necessitat de dinamitzar un sector agrari com el periurbà que està en declivi, amb problemes per la proximitat geogràfica a la ciutat, i amb l'amenaça que el seu espai siga fragmentat per l’invasió urbana i industrial, comportant això la pèrdua de la seua capacitat productiva i transformació del paisatge agrari. El Parc Agrari reverteix la connotació negativa de la proximitat urbana a un factor d'oportunitat per a recuperar la relació entre camp i ciutat.
La primera definició de Parc Agrari (Ferraresi i Rossi 1993) és esta: Una estructura territorial destinada a la producció primària, a la seua protecció i valoració, assumint com a objectiu secundari el gaudi cultural i recreatiu dels ciutadans, en termes de compatibilitat amb l'activitat principal .
A Espanya, el Consell de Protecció de la Natura (1996) ho va definir com : Un espai obert i delimitat, el propòsit del qual és facilitar i garantir la continuïtat de l'ús agrari, preservant-ho de la seua incorporació al procés urbà, impulsant programes específics que permeten desenvolupar el seu potencial econòmic mediambiental i sociocultural, i protegir el patrimoni natural del seu entorn.
Requisits contextuals:
Josep Montasell, que va ser director del Parque Agrario del Baix Llobregat (2007 2009), estableix 5 requisits perquè un espai agrari periurbà puga ser gestionat com un Parc Agrari:
1.- Voluntat i suport polític. La voluntat política requereix la confluència d'interessos entre els agents socials del territori; quant al suport polític suposa gestionar el territori per a obtindre resultats concrets per mitjà de la inversió, el projecte i l'establiment de línies estratègiques en l'àmbit de la producció, la comercialització, els recursos i el mig.
2.- Colaboració activa dels funcionaris compromesos i involucrats.
3.- Recolzament del sector agrari.
4.-Existència d'un ens gestor que estableisca estratègies i accions amb visió global
5.- Compromís a llarg termini en la consecució dels objectius.
Requisits per a la implementació :
1.- El Parc Agrícola ha de formar unitats territorials prou grans.
2.- Ha de dotar-se d'una figura legal que faça possible la seua estabilitat en l'espai i en el temps.
3.- Deu ser dotat d'infraestructures bàsiques, com ara xarxa de comunicacions d'accés i de circulació interna, infraestructures de reg, telefòniques, electricitat etc.
4.- Ha de dotar-se de mecanismes per a coordinar i gestionar els servicis d'ús comú (manteniment de camins, xarxa de regs, lluita contra plagues etc) .
5.- Ha de tindre equipaments bàsics per a les necessitats de producció, de la protecció del mig i dels seus habitants i potencials usuaris.
6.- Ha d'existir un ens gestor amb competències i recursos, i hauria d'estar conformat per administracions públiques, organismes de representació dels agricultors, organitzacions ambientals i cíviques i també per l'empresa privada. L'esmentat gestor actuaria com un consell de direcció, aglutinant interessos comuns sobre els quals prendre decisions que les parts convenen a respectar i impulsar.
4.1.3.- Enllaços d’interés.
En aquest apartat presentem un seguit d’articles i documents amb els seus hipervincles per a les persones que estiguen més interessades en conèixer dades i opinions sobre la proposta de gestió presentada.
Present i futur dels espais agraris en zones periurbanes.
https://www.raco.cat/index.php/QuadernsAgraris/article/view/152028
EL PARQUE AGRARIO Una figura de transición hacia nuevos modelos de gobernanza territorial y alimentaria.
https://www.heliconia.es/wp-content/uploads/2015/10/Parque-Agrario_Yacam%C3%A1n-Zazo.pdf
INDUSTRIA HORTÍCOLA. 41 revista 211-MARZO 2009. HORTICULTURA
http://www.horticom.com/revistasonline/horticultura/rh211/40_43.pdf
4.2.- Normativa Europea : Conveni Europeu del paisatge
Hi ha tota una legislació a base de Dictàmens , Convenis i Directrius procedents de la Unió Europea que van encaminades a ficar en valor tot allò que te de veure amb la preservació i manteniment del paisatge com a llegat de futur per a les generacions venideres.
En aquest apartat farem relació a unes quantes que considerem bàsiques per a la formulació de la nostra proposta, no es tracta de transcriure-les ja que proporcionem els enllaços per a poder accedir, però si transmetre el seu esperit per a fonamentar les nostres propostes i sobre les que es fonamenta la presentació de l'anterior punt dels espais agraris periurbans. Així :
4.2.1.- Conveni Europeu del Paisatge:
http://www.upv.es/contenidos/CAMUNISO/info/U0670786.pdf
Diu al finalitzar «Fet a Florencia, el 20 d'octubre de 2000, en anglès i francès, sent ambdós textos igualment autèntics, en un únic exemplar que es diposita en els arxius del Consell d'Europa. El secretari general del Consell d'Europa remetrà còpies certificades cada Estat membre del consell d'Europa i a qualsevol Estat o a la Comunitat Europea que hagen sigut invitats a adherir-se al present Conveni.»
Si convenim que en el preàmbul de tota llei es troba l'esperit que la fonamenta, en el preàmbul del Conveni Europeu del Paisatge apareix la preocupació per assolir desenvolupaments sostenibles, establir relacions equilibrades entre les necessitats socials l’economia i el medi ambient.
Manifesta la importància que desempenya el paisatge en l'interès general tant en el camp cultural, mediambiental, social i com recurs d'activitat econòmica; com a component fonamental del patrimoni natural i cultural europeu.
Reconeix que es fa palès que l'evolució de les tècniques de producció hi són els acceleradors de la transformació dels paisatges.
Per tant, des de el convenciment que el paisatge és un element clau del benestar individual i social i de que la seua protecció, gestió i ordenació té una implicació en drets i responsabilitats de tots; i tot i que reconeixent que la qualitat i diversitat dels paisatges europeus són un recurs comú i que es fa necessària la cooperació per a la seua protecció , gestió i ordenació l'objectiu del Conveni serà:
"El presente Convenio tiene por objetivo promover la protección, gestión y ordenación de los paisajes, así como organizar la cooperación europea en ese campo."
El Conveni reconeix l'existència de nombrosos textos jurídics a nivell internacional en matèria de protecció i gestió del patrimoni natural i cultural: consta d'un primer capítol en el que es relacionen una sèrie de definicions relacionades amb el tema paisatgístic; seguidament conte un altre capítol tant de mesures generals com de específiques on fa relació al que les parts signants del conveni es comprometran en aspectes com la sensibilització, la formació i educació, la identificació i qualificació dels paisatges així com dels objectius de qualitat paisatgística i la seua aplicació; més tard dins de l'apartat de cooperació europea estableix les bases per a mantenir un intercanvi d'informació a més fer el seguiment del Conveni i d'establir un premi europeu paisatgístic.
Efectivament, el Govern d'Espanya, amb l'impuls dels Ministeris de Medi Ambient i Cultura, Comunitats Autònomes, Institucions i experts, i a través de les gestiones del Ministeri d'Assumptes Exteriors i Cooperació, va ratificar aquest conveni 26 de novembre de 2007 i va entrar en vigor l' 1 de març de 2008.
Els darrers anys, Espanya va participar en la convocatòria del Premi Europeu Paisatgístic. Cada Estat que forme part del Conveni pot presentar una única candidatura. En les darreres convocatòries les candidatures espanyoles van rebre menció especial al Parc Cristina Bova en Sant Sebastià (2008-2009) i al Programa de foment de l'educació i conscienciació de la relació ciutat-territori-paisatge, de la Generalitat de Catalunya i l'Observatori Català del Paisatge (2010-2011) , a més del Premi al Projecte de revitalització sostenible del Paisatge Protegit de La Geria, a Lanzarote (2012-2013) . En la passada edició va rebre menció especial el projecte Oliveres Milenaris del Sénia.
"Cuando los niños de ciudad no saben que en el medio rural se pueden ver las estrellas"
L'objectiu, amb aquest treball, és ser la candidatura espanyola per al Premi Europeu del Paisatge 2018 promogut pel Consell d'Europa, en el que es reconeixen les intervencions realitzades en l'àmbit de la Convenció Europea del Paisatge. Trobareu més informació al l’enllaç de la webteca.
4.2.2.- El DICTAMEN del Comité Econòmic i Social Europeu sobre “ La agricultura periurbana” NAT 204 CESE 1209/2004
Signat a Bruseles el 16 de setembre de 2004.
Tan important és la preservació d'aquests espais agraris periurbans que, en 2004, El Comitè Econòmic i Social Europeu (CESSAMENT) va emetre un Dictamen per a la Preservació, l'Ordenació, el Desenrotllament i la Gestió dels dits territoris. En ell s'alerta de la marginalització dels espais agraris a causa del desenrotllament urbanístic i d'estructures, junt amb les limitacions i amenaces que patixen aquests espais de contacte entre el rural i l'urbà.
El dictamen destaca les oportunitats per a l'activitat agrària que suposen la proximitat a un mercat consumidor, la creixent sensibilitat social en aspectes com ara la qualitat i seguretat alimentària, o la demanda de noves activitats d'oci, formació, educació ambiental, turisme ecològic etc. Planteja els objectius i les actuacions que han de dur-se a terme per a aconseguir-los. Entre elles, la necessitat d'un compromís institucional entre l'administració, els agents socials (grups ecologistes i culturals, associacions professionals, tercer sector) per un costat i els agricultors per l'altre per mitjà d'una Carta de l'agricultura periurbana.
4.2.3.- La CARTA DE LA AGRICULTURA PERIURBANA
Recolzantse en el dictamen abans referit i baix l'epígraf: «Carta de la agricultura periurbana per la preservació , l'ordenació el desenvolupament i la gestió dels espais agraris periurbans», una de les primeres va ser signada en Castelldefels a setembre de 2010.
Com que creiem que es fa necessari conèixer el que diu fem un resum del text que creiem important.
IDEA : la preservació, l'ordenació, el desenrotllament i la gestió dels espais agraris periurbans .
Fonament : Dictamen del Comité Econòmic i Social Europeu (CESSAMENT) sobre «Agricultura periurbana» (NAT/204-CESE 1209/2004) .
Consideracions : Són una realitat en augment en molts municipis de l'Estat espanyol, de la Unió Europea. Aporten límit i identitat a les ciutats de què forma part, preservant la seua història i els sabers.
Constituïxen zones que globalment poden actuar com a elements connectors .
Són el resultat de la pervivència i continuïtat d'una activitat agrària històrica que ha generat un important patrimoni cultural material i immaterial .
Contenen zones agràries, que es definixen com aquells territoris en què es du a terme una activitat agrària productiva, verdaders protagonistes de tot espai agrari són els agricultors.
Suporten una forta pressió com resultat de l'expansió urbana.
Sovint sostenen notables valors ambientals, com uns alts nivells de biodiversitat cultural i espontània .
Poden deteriorarse fàcilment les relacions entre camp i ciutat.
Els horts urbans, familiars o socials representen una demanda creixent, però que en cap cas es poden considerar una activitat agrícola .
Realitzen unes funcions ambientals, socials i econòmiques molt notables.
Donat el paper multifuncional de l'activitat agrària periurbana i que este caràcter implica que, més enllà dels valors productius derivats de l'activitat agrària, trobem altres complementaris que donen resposta a les noves necessitats de la societat, com ara la producció artesanal, el turisme especialitzat.
Proximitat a un mercat consumidor, capacitat de generar servicis cap a la ciutat, l'aigua i el sòl són recursos escassos i limitats, al mateix temps que patrimoni comú de difícil recuperació, les administracions locals tenen un paper fonamental en la preservació i desenrotllament dels espais agraris.
El Dictamen del Comité Econòmic i Social Europeu sobre "La agricultura periurbana" (NAT/2004) , aprovat en sessió plenària del 16 de setembre de 2004, establix la necessitat d'un compromís institucional entre l'administració local i supralocal, els agents socials (grups ecologistes i culturals, associacions professionals, tercer sector...) , d'una banda, i els agricultors i les agricultores, per l'altre, per mitjà d'una carta de l'agricultura periurbana.
Objectius:
1. Que l'especificitat de les zones agrícoles periurbanes i de la relació ciutat- camp tinga un reconeixement explícit.
2. Que els municipis amb presència d'agricultura periurbana, en especial en els àmbits metropolitans, disposen d'instruments eficaços per a la planificació, la preservació i la gestió.
3. Gestionada des d'una visió supramunicipal de conjunt, evitant les pràctiques localistes excloents.
4. Que els sòls periurbans de valor agrícola es classifiquen com a sòl agrícola. 5. Que es garantisca, més enllà de la preservació de l'espai agrari a través dels instruments urbanístics, el desenrotllament dinàmic i sostenible de l'activitat agrària periurbana i dels territoris.
Actuacions:
En l'àmbit del reconeixement
1. Reconèixer a nivell estatal i europeu l'especificitat dels espais agraris periurbans.
2. Reconèixer l'activitat professional i social que els agricultors .
3. Reconèixer que sense viabilitat econòmica no és possible l'activitat agrària . 4. Afavorir mecanismes prioritàriament innovadors que faciliten la incorporació de nous actius agraris.
5. Impulsar de forma coordinada ensenyança i investigació tècnica, científica i social específiques o incorporar àrees de coneixement en la formació universitària.
En l'àmbit de la protecció i gestió territorials
6. Redactar i aprovar el pla d'espais agraris periurbans .
7. Incorporar legislacions específiques.
8. Aplicar mecanismes legals que es tinguen a l'abast i si és necessari legislar uns altres de nous que impossibiliten processos de degradació territorial per abandó del sòl.
9. Desenrotllar instruments legislatius específics que faciliten la cessió i gestió temporals de la terra.
10. Ordenar i establir una normativa específica per a regular els horts familiars, urbans o socials.
11. Implantar, per part de l'administració agrària que corresponga, l'estudi d'impacte agrari amb caràcter preceptiu i vinculant.
12. Impulsar una gestió agrària i territorial duradora en el temps amb la implicació de les administracions públiques.
En l'àmbit de la governança
13. Consolidar la participació activa i fonamental de dones i jóvens en els projectes territorials.
14. Establir ens gestors que actuen d'impulsors i dinamitzadors dels espais agraris periurbans.
15. Incorporar com a criteri de treball el ser conservadors en la preservació dels valors de l'espai agrari.
16. Implantar xarxes entre el món rural i l'urbà que permeten el manteniment de les aliances entre camp i ciutat.
17. Definir productes específics d'agroturisme orientats a l'agricultura periurbana.
En l'àmbit de la gestió agronòmica
18. Recuperar i posar en valor els sabers acumulats per les cultures agràries 19. Fomentar les bones pràctiques agràries per a previndre els possibles impactes negatius
20. Desenrotllar en l'agricultura periurbana una gestió de l'aigua.
21. Desenrotllar en l'agricultura periurbana una gestió del sòl que fomente aquelles labors agronòmiques que reduïsquen la seua compactació.
22. Fomentar l'activitat agrària sostenible, respectuosa amb l'entorn.
23. Potenciar el manteniment i creació de mosaic de cultius, marges, parets i bords herbacis, arbustius i arbratges que es convertisquen en hàbitats i ecosistemes.
24. Impulsar accions de minimització del gasto energètic i de la generació de C02.
En l'àmbit de la comercialització
25. Definir legalment l'agricultura de proximitat.
26. Impulsar l'agricultura de proximitat, base d'un comerç de proximitat.
27. Treballar en la definició, en l'establiment i el reforçament dels circuits curts i de venda directa.
28. Promoure el paisatge com un recurs capaç de generar sinergies per a la comercialització de les produccions agrícoles.
29. Promocionar específicament els productes de proximitat.
30. Desenrotllar mecanismes perquè els mercats municipals i les grans superfícies diferencien en la seua oferta aquella producció que és de proximitat.
31. Fomentar fires agràries i «agrotiendas».
32. Fomentar el consum de productes de proximitat.
En l'àmbit del paisatge i del patrimoni cultural
33. Promoure el codi de bones pràctiques dirigides a la preservació de l'activitat productiva.
34. Establir mecanismes i incentius econòmics per a la conservació, restauració, rehabilitació i posada en valor de vivendes i construccions vinculades a l'explotació agrària amb un caràcter històric i tradicional.
35. Reconèixer el patrimoni agrari com un tipus de ben específic dins del patrimoni cultural i paisatgista.
36. Gestionar de forma imaginativa els elements del paisatge agrari periurbà amb valor paisatgista i cultural (murs, tanques, aljubs, sèquies, casetes de pedra seca, etc.).
37. Incorporar els conceptes d'agricultura periurbana i de patrimoni cultural agrari en els catàlegs de paisatge.
En l'àmbit de la biodiversitat
38. Incentivar aquelles pràctiques agronòmiques que afavorisquen la biodiversitat.
39. Promoure la conservació de varietats tradicionals de productes agrícoles 40. Mantindre o habilitar espais refugi per a la fauna i flora espontànies: marges, bords, murs de pedra seca, etc.
4.3.- NORMATIVA A LA COMUNITAT VALENCIANA.
En aquest apartat no es la nostra intenció el ser exhaustius en el coneixement de la normativa legal que afecta a la temàtica que plantegem, sinó el donar a conèixer l’existència d’un marc legal, on les tensions que genera la problemàtica plantejada es tindran de resoldre, sent aquest un treball de les Administracions del que no es poden deslliurar.
El llistat de Lleis i Decrets que han estat operatius en la Comunitat Valenciana fins a l'actualitat, és el que segueix:
Llei d'Ordenació del Territori, 6/1989 de 7 de Juliol (LOT) . Apareixen les primeres qüestions relatives a la necessitat d'ordenar el litoral i a la possibilitat de redactar el Pla d'Ordenació del Territori i els distints Plans d'Acció Territorial, tant els de caràcter Integral com Sectorial. Hui es troba derogada i no va tindre a penes aplicació. Llei Reguladora de l'Activitat Urbanística 6/1994, de 15 de novembre (LRAU) . Entre altres qüestions, introduïx la figura de l'agent urbanitzador.
Llei 4/1992, de 5 de Juny i Llei 10/2004, de 9 de desembre, de Sòl No Urbanitzable (LSNU) .
Llei d'Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge 4/2004, de 30 de Juny. Llei que va reforçar una visió territorial i paisatgística en un context urbanístic expansiu. Va recuperar de la LOT, la necessitat d'aplicar plans supramunicipals.
Llei Urbanística Valenciana 16/2005, de 30 de desembre (LUV) . Substitueix a la LRAU marcant alguns avanços derivats de la planificació territorial, en resposta a les exigències procedents de la UE.
Decret 67/2006, de 19 de maig, pel qual s'aprova el Reglament d'Ordenació i Gestió Territorial i Urbanística, ROGTU) . Es van incloure distintes modificacions.
Decret 120/2006, d'11 d'agost, del Consell pel qual s'aprova el Reglament de Paisatge. Va aportar metodologies i instruments de paisatge en el marc d'acció de la LOTPP.
Decret 1/ 2011, de 13 de gener, pel qual s'aprova l'Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana (ETCV) . Arreplega els principis generals i Directrius d'ordenació territorial i d'urbanisme. Incorpora els PATs, la Infraestructura Verda, així com altres instruments de planificació i gestió. Es troba plenament vigent adquirint un recent caràcter de vinculació.
Llei 5/2014, de 25 de Juliol, d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge. Part de la realitat marcada per l'ETCV, sintetitza i adapta l'hipertrofiat marc normatiu generat fins llavors. També vigent.
LEI 1/2019, de 5 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 5/2014, de 25 de juliol, d' ordenació del territori, urbanisme i paisatge de la Comunitat Valenciana.
A la Comunitat Valenciana el 31 de juliol de 2014 es va publicar una llei que baix el títol de Llei per a l'ordenació del Territori Urbanisme i paisatge tracta de ficar seny en tot el que afecta a aquests aspectes i que derogava tot un llistat de normatives que fins aleshores condicionaven o tractaven d'ordenar les activitats de l'home que afectaven al territori. Per fer-se una idea de com queda la normativa a la Comunitat Valenciana amb la resta de les Administracions, tant espanyoles com europees basta veure el següent esquema :
Imatge 52
Ara bé, el passat febrer es publica una nova llei que modifica substancialment a la llei de 5 de 2014 i que segons titola el diari Levante de gener de 2019 «Aprobada la reforma de la ley que entierra el modelo urbanístico del PP", no obstant com que són molt consecutives les dos normatives fem una ressenya de les dues, fent notar que igualment que en el cas de l'ensenyament hi ha qüestions que sobrepassen la ideologia i que cal mantenir uns criteris comuns atenent al que diuen directrius supranacionals, ja que pel contrari es pot caure en un canvi continu que no condueix sinó a complicar la situació i la presa de decisions.
4.3.1.- LLEI 5/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge de la Comunitat Valenciana.
La LLEI 5/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge de la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 7329 de 31.07.2014) afectada per l'acord de 26 de febrer de 2015, de la Comissió Bilateral de Cooperació Administració General de l'Estat – Generalitat.
Com hem comentat DEROGA a la normativa següent:
● Llei 4/1992, de 5 de juny, de la Generalitat Valenciana, del sòl no urbanitzable.
● LLEI 4/2004, de 30 de juny, de la Generalitat, d'Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge.
● LLEI 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat, del Sòl No Urbanitzable.
● LLEI 16/2005, de 30 de desembre, de la Generalitat, Urbanística Valenciana.
● LLEI 9/2006, de 5 de desembre de 2006, reguladora de camps de golf a la Comunitat Valenciana.
● LLEI 1/2012, de 10 de maig, de la Generalitat, de Mesures Urgents d'impuls a la Implantació d'Actuacions Territorials Estratègiques.
● DECRET 67/2006, de 19 de maig, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament d'Ordenació i Gestió Territorial i Urbanística.
● DECRET 120/2006, d'11 d'agost, de 2006, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament de Paisatge de la Comunitat Valenciana.
La llei regula tots els instruments d’ordenació i gestió que tinguin una projecció espacial sota una nova perspectiva, on la introducció dels aspectes ambientals i territorials, des d’una visió conjunta i ponderada, contribuïsca a l’ús racional del territori, a la protecció dels seus valors i a la millora de la qualitat, i busca les solucions que siguen més eficaces i més eficients, que deriven en menors costos per als operadors públics i privats.
Aquesta llei és el marc en què s’integrarà la tramitació de tots els plans i programes amb incidència significativa sobre el medi ambient i el territori a la Comunitat Valenciana, però no com un procés reactiu i separat de la tramitació del pla, sinó com la forma de fixar els seus continguts i d’enriquir-ho per mitjà de la interacció mútua entre l’avaluació ambiental i la territorial estratègica, i el pla.
Un altre dels objectius fonamentals d’aquesta llei és l’increment de la transparència i la seguretat jurídica, amb la concreció d’unes regles del joc clares i establides des de l’inici de qualsevol procediment.
L’últim dels grans objectius de la reforma legal és la flexibilitat i l’adaptació a la conjuntura econòmica i immobiliària actual, la qual requereix ajustos i instruments que s’adapten a les demandes reals del mercat.
La LOTUP definix en el II Capítol, article 6, el paisatge com: “Qualsevol part del territori, tal com és percebut pels seus habitants, el caràcter del qual resulta de la interacció de factors naturals i humans”.
La norma s'estructura en tres llibres o parts :
El primer llibre tracta sobre el plantejament general i defineix l'objectiu de la norma a l'article 1 " Aquesta llei té per objecte la regulació de l’ordenació del territori valencià, de l’activitat urbanística i de la utilització del sòl per al seu aprofitament racional d’acord amb la seua funció social, així com l’avaluació ambiental i territorial estratègica de plans i programes."
El segon llibre parla sobre la gestió urbanística la programació i execució de les actuacions urbanístiques. En concret al Títol IV capítol III a partir de l'article 201 parla de la figura de minimització d'impactes en sols no urbanitzables.
Finalment el tercer llibre tracta sobre la disciplina urbanística
4.3.2.- LLEI 1/2019, de 5 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 5/2014, de 25 de juliol, d' ordenació del territori, urbanisme i paisatge de la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 8481 de 07.02.2019)
La llei en el seu preàmbul manifesta que « La modificació de la Llei 5/2014 té per objectiu establir un règim que afavorisca les actuacions de renovació, regeneració i rehabilitació urbana, per a facilitar les intervencions en el sòl urbanitzat destinades a millorar la qualitat d'aquests àmbits que poden estar obsolets, infradotats i deteriorats o en aquells en què es donen situacions de vulnerabilitat. Amb aquest fi es modifiquen els estàndards urbanístics i el percentatge d'aprofitament urbanístic públic i es diferencia un règim específic per a les actuacions de regeneració urbana».
Un segon objectiu de la llei és "reforçar la funció i el control públic sobre els processos d'ocupació del territori".
En tercer lloc, la llei té per objecte donar solució a situacions existents en el territori, com a conseqüència d'actuacions realitzades al llarg del temps i que tenen efectes perjudicials des d'un punt de vista territorial, paisatgístic í ambiental. Es creen les denominades llicències de minimització d'impacte territorial. Part substancial en el tema que ens ocupa.
En quart lloc, s'estableixen algunes modificacions en el règim del sòl no urbanitzable que deriven de les necessitats que s'han posat de manifest en el període d'aplicació de la norma.
Mantenim un enllaç de la nova i darrera normativa a la webteca, no obstant fem una ressenya del que diu sobre la modificació de la figura minimització d'impactes territorial en sols no urbanitzables la nova regulació, i que substancialment pot afectar més a la zona de la marjaleria, on hi ha una major proliferació d'habitatges ; una de les qüestions més destacades es que afirma que únicament poden legalitzar l'obra i l'ús residencial, a través de la seua inclusió en l'àmbit dels instruments regulats en aquest capítol III, les edificacions completament acabades abans del 20 d'agost de 2014.
També diu que "en el cas que el nucli d'habitatges consolidat objecte de la minimització d'impacte territorial es trobe en una àrea inundable i per a les edificacions ja existents, les administracions competents han d'exigir l'adopció de mesures de disminució de la vulnerabilitat i autoprotecció, tot això d'acord amb el que hi ha establit en la Llei 17/2015, de 9 de juliol, del sistema nacional de protecció civil i el Pla d'acció territorial sobre prevenció de risc d'inundació a la Comunitat Valenciana".
L'ordenació estructural d'aquestes àrees, l'ha de fer el pla general estructural, o la modificació d'aquest, o un pla especial. L'ordenació detallada d'aquestes àrees s'ha d'efectuar mitjançant un pla especial. Dins del Pla especial han de figurar una série de documentació entre les que es nomena a l'apartat c) de l'article 211 modificat que diu:
" c) Estudi dels costos de la implantació de serveis que resulten d'utilitat a tots els afectats, que s'han de sufragar en un 80 % en proporció als metres quadrats de sostre de cadascun dels habitatges i el 20 % restant en proporció a la superfície de la parcel•la vinculada. Els porxes i les instalacions esportives i de piscines computen cada metre quadrat d'ocupació de sòl com a equivalent a 0,5 m² de sostre". El conveni entre propietaris i administració enumera una sèrie de regulacions, que als nostre parer seran difícils d'assumir per part del propietaris.
La normativa també contempla la figura de actuacions de minimització d'impacte territorial generat per les edificacions aïllades en sòl no urbanitzable.
DECRET 1/2011, de 13 de gener, del Consell, pel qual s’aprova l’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana.
Sols fem menció al Decret encara que com hem vist al punt 3.2 del treball és del tot capital en el tractament, que a nivell local, es deu donar al territori.
4.3.3.- DECRET 201/2015, de 29 d’octubre, del Consell, pel qual s’aprova el Pla d’acció territorial sobre prevenció del risc d’inundació a la Comunitat Valenciana. (PATRICOVA)
El Pla d'Acció Territorial sobre Prevenció del Risc d'Inundació en la Comunitat Valenciana (PATRICOVA) va ser aprovat per l'Acord del Consell de 28 de gener de 2003; ha estat durant els darrers anys un instrument bàsic per a la gestió del territori de la Comunitat Valenciana; després més de deu anys d'aplicació, s'ha establit un nou marc legal: La Directiva 2007/60/CE, relativa a l'avaluació i gestió dels riscos d'inundació, i la seua transposició a la legislació estatal per mitjà del Reial Decret 903/2010, de 9 de juliol a més la Llei 5/2014, de 25 de juliol, d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge, així com l'Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana, aprovada per Decret 1/2011, de 13 de gener, del Consell, i on el tractament dels riscos naturals i induïts és una de les prioritats dels seus objectius, principis directors i criteris.
La revisió del PATRICOVA planteja cinc grans objectius, dos directament relacionats amb el nou marc estatal i comunitari, i altres tres relacionats amb les competències exclusives que té la Comunitat Valenciana en matèria d'ordenació del territori, urbanisme i paisatge.
El primer objectiu, extret del mencionat Reial Decret 903/2010, es refereix a la millora del coneixement i avaluació dels riscos associats a les inundacions. Este concepte de perillositat substituïa al clàssic risc de l'anterior PATRICOVA.
El segon objectiu, també establit en el Reial Decret, es refereix a la necessària coordinació entre totes les Administracions Públiques i la societat per a reduir les conseqüències negatives sobre la salut i seguretat de les persones i els béns, així com sobre el medi ambient, el patrimoni cultural, el paisatge, l'activitat econòmica, els equipaments i les infraestructures.
Imatge 53
El tercer objectiu està relacionat amb l'establiment de procediments administratius àgils i rigorosos per a incorporar la variable inundabilidad als plans, programes i projectes que tinguin una projecció sobre el territori.
El quart objectiu de la revisió del PATRICOVA deriva de la seua mateixa naturalesa de pla d'ordenació dels usos del sòl. En este àmbit, la seua missió principal és la d'orientar els desenrotllaments urbanístics i territorials cap a les àrees no inundables o, si és el cas, cap a les de menor risc sempre que permeten l'assentament, atorgant preferència als models urbans i territorials més eficients.
El quint objectiu deriva de la consideració del sistema territorial denominat Infraestructura Verda com l'element crucial de la planificació territorial i la política del paisatge en la Comunitat Valenciana. Totes les zones inundables des del primer nivell fins al sext de l'escala de perillositat s'incorporaran a la Infraestructura Verda del territori, i la seua exclusió haurà d'estar adequadament justifica.
La primera imatge correspon al full 461 que consta en els Pànols de risc d’inundació.
La segona imatge correspon al full 461 dels Plànols de perillositat d’inundació corresponent al PATRICOVA al l’enllaç següent:
http://www.habitatge.gva.es/es/web/planificacion-territorial-e-infraestructura-verde/patricova-docs/-/documentos/IUAVRoy0GIrl/folder/162377494?p_auth=dvQr60uP
Imatge 54
4.3.4.- DECRET 58/2018, de 4 de maig, del Consell, pel qual s’aprova el Pla d’acció territorial de la infraestructura verda del litoral de la Comunitat Valenciana i el Catàleg de platges de la Comunitat Valenciana. (PATIVEL)
http://www.habitatge.gva.es/es/web/planificacion-territorial-e-infraestructura-verde/plan-de-accion-territorial-de-la-infraestructura-verde-del-litoral
L’espai litoral és un dels actius territorials més importants amb què compta la Comunitat Valenciana. El litoral acull 10 parcs naturals, el 90 % de la superfície dels aiguamolls de major valor, 23 llocs d’interès comunitari, gran part del sòl agrícola d’alta capacitat productiva i diversos paisatges de rellevància regional. Aquesta rellevància de l’espai costaner i la seua ordenació i gestió ha sigut un tema recurrent en la Unió Europea que, malgrat no disposar de competències en ordenació del territori i del litoral, ha emès documents molt importants com la Recomanació 2002/413/CE sobre la gestió integrada del litoral a Europa. En el seu marc s’ha elaborat el Protocol per a la gestió integrada de les zones costaneres del Mediterrani, ratificat per l’Estat espanyol en 2010.
Però, malgrat aquest reconeixement com a espai valuós des del punt de vista econòmic, ambiental i social, el litoral de la Comunitat Valenciana és un espai fràgil i amenaçat per la gran pressió que s’exerceix sobre els seus recursos naturals, especialment el sòl. Per tot això, i amb la finalitat de preservar i fer valdre aquest espai litoral des de la perspectiva de la conservació activa promoguda per l’Estratègia Territorial Europea, cal formular un instrument d’àmbit supramunicipal que identifique els sòls costaners de major valor ambiental, territorial, cultural i de protecció enfront de riscos naturals i induïts, els ordene i establisca una regulació dels usos i activitats admissibles en aquests amb la finalitat de garantir un ús racional i sostenible d’aquest espai. Aquest és el gran principi rector del pla, no es tracta de fossilitzar els espais litorals d’interès sinó garantir-los un ús adequat per a garantir la seua preservació i valoració des d’un punt de vista inteligent i creatiu.
Aquest instrument, que adopta la forma de pla d’acció territorial, En aquest marc, tant la Constitució com l’Estatut d’Autonomia atorguen a la Comunitat Valenciana competències exclusives en matèria d’ordenació del territori i del litoral. Aquestes competències estan desenvolupades per la Llei 5/2014, de 25 de juliol, d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge, la qual en l’article 16 regula els plans d’acció territorial, definits com a instruments d’ordenació que desenvolupen els objectius, principis i criteris de l’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana, aprovada pel Decret 1/2011, de 13 de gener, del Consell, pel qual s’aprova l’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana la necessitat d’ordenar i gestionar aquesta infraestructura en l’àmbit dels 1.000 metres terra endins des de la ribera del mar.
El primer capítol estableix les disposicions generals que són de naturalesa i aplicació a aquest tipus de plans i proposa un àmbit d’aplicació del pla, que regularà únicament el sòl en situació bàsica de sòl rural, dividit en tres franges de sòl, que comptaran amb una major permissivitat d’usos a mesura que ens allunyem de la ribera del mar. Aquestes franges són, amb caràcter general, les delimitades pels 500, 1.000 i 2.000 metres mesurats en projecció horitzontal des del límit interior de la ribera del mar.
El capítol segon defineix les categories de protecció dels sòls del litoral sota el principi de la conservació activa.
El capítol tercer regula els sòls denominats comuns del litoral, que són els no inclosos en les categories precedents dins dels 1.000 metres des de la ribera del mar i mesurats en projecció horitzontal terra endins.
El capítol quart, i amb la finalitat d’harmonitzar els nous desenvolupaments en el litoral, estableix un conjunt de condicions generals per a garantir la funcionalitat i connectivitat de la infraestructura verda, tant la rural com la urbana, la conveniència del manteniment de la qualificació de les zones verdes localitzades en les proximitats del mar i la necessitat que siga el departament competent en paisatge de la Generalitat l’encarregat d’informar sobre els estudis d’integració paisatgística.
El capítol cinc regula el Catàleg de platges de la Comunitat Valenciana .
El capítol sisé està dedicat a la via del litoral, un itinerari apte per a sistemes de transport no motoritzat, que permet recórrer tota la franja costanera de la Comunitat Valenciana.
Malauradament el PATIVEL deixa fora la zona de La marjal de Castelló i en el document Memoria informe diagnosis Avaluació de conflictes no es contempla aquesta zona com una de les 20 àrees prioritàries, segon el mateix document defineix les àrees prioritàries com: “ Trams del litoral, paisatges, en els que trobem situacions de conflicte i que és necessari abordar des de l'ordenació del PLA D'INFRAESTRUCTURA VERDA DEL LITORAL. En el diagnòstic s'avaluen els sòls oberts al mar o “ventanas” al mar i espais d'especial atenció dins d'estes àrees prioritàries. Sectors que no colidisquen amb estos estos espais claus per a la Infraestructura Verda del PATIVEL hauran d'atendre a les directrius d'ús racional del sòl de l'ETCV o bé a les determinacions dels futurs PAT integrals de les corresponents àrees funcionals.
Imatge 55Si és ben cert, que en els Plànols d’informació apareixen definides com a àrees agrícoles dos zones denominades P9 com horta de Castelló i P10 horta d’Almassora, aquestes dos zones inclourien bona part de el que es La Marjal de Castelló.
Imatge 56
4.4.- MODELS I ESCENARIS : CIUTATS AMB PAISATGES AGRÍCOLES PERIURBANS
4.4.1.-Parques Agraris espanyols
Parc Agrari del Baix Llobregat.
És el primer creat a Espanya l'any 2000, i ho va fer seguint el model del protoparque europeu, el Parc Agrícola del Sud de Milà (1990) . Està localitzat en l'àrea metropolitana de Barcelona, en les comarques del Barceloní i del Baix Llobregat. Està integrat per 14 municipis i té una superfície de 3.348,02 hectàrees. El seu promotor va ser, inicialment, el sindicat agrari Unió de Pagesos i més tard es van incorporar el Consell Comarcal del Baix LLobregat i la Diputació de Barcelona. El seu gestor és el Consorci del Parc Agrícola del Baix Maestrat, la composició del qual és : Consell Comarcal del Baix Llobregat, Diputació de Barcelona, Unió de Pagesos de Catalunya, els 14 municipis i la Generalitat de Catalunya. Els problemes detectats abans de la seua creació van ser els següents:
Intrusió en l'espai agrari d'activitats alienes.
Implantació d'infraestructures viàries, ferroviàries, aereoportuáries etc amb pèrdua de sòl agrari i afectació de la xarxa de camins agrícoles i xarxes de reg i drenatge.
Imatge 57-58
Abocaments que afectaven la qualitat del sòl i recursos hídrics, amb pèrdua de la qualitat ambiental.
Dificultats d'accés a la terra, tant per a nous incorporacions com per a l'ampliació d'explotacions ja existents, pels processos especulatius.
Envelliment de la població agrària amb abandó de l'activitat i dificultats en el relleu generacional .
Protecció del territori preexistent de l'espai agrari: el sòl estava classificat en el Pla General Metropolità de 1976 com a sòl amb interès agrari, amb previsió de l'elaboració d'un pla especial urbanístic.
Alguns dels espais del parc formen part de la Xarxa Natura 2000.
Parc Agrari de Fuenlabrada
Està ubicat dins del terme municipal de Fuenlabrada, té una superfície de 800 hectàrees, de les quals 220 són de regadiu. El seu promotor va ser la Regidoria de Sostenibilitat de l'Ajuntament de Fuenlabrada, en 2012.
El seu ens gestor és una empresa, contractada per l'Ajuntament, especialitzada en el desenrotllament de projectes de gestió territorial i dinamització agroambiental.
Quant als problemes detectats abans de laseua creació van ser l'abandó de les explotacions agràries per jubilació dels seus titulars, amb falta de relleu generacional, i l'amenaça de l'expansió urbana i industrial. Protecció del territori preexistent de l'espai agrari: estava definit en el PGOU vigent (2009) com a sòl no urbanitzable amb protecció ambiental i com a sòl no urbanitzable amb protecció urbanística.
Parc Agrari de Sabadell.
Està localitzat en la provincia de Barcelona, en el municipi de Sabadell, entre el nucli urbà d'esta ciutat i el límit amb el terme municipal de Terrassa.
La seua superfície és de 586 hectàrees, de les quals el 78% són de propietat i gestió privada i el 22% de propietat i gestió pública. El seu promotor va ser la Unió de Pagesos i l'ajuntament de Sabadell. Té com a ens gestor a l'Ajuntament de Sabadell.
Els problemes detectats van ser la degradació progressiva de l'espai agrari per ocupacions impròpies (abocaments,magatzems, xabolisme) i la possibilitat de pèrdua de sòl degut a la seua situació dins d'una comarca densament poblada amb amenaces d'expansió urbana, polígons industrials o de servicis o activitats recreatives. Protecció del territori preexistent de l'espai agrari: el Pla d'Ordenació Municipal de Sabadell (PGOMS) només tenia qualificades com a sòl agrícola 3,5 hectàrees fins a l'any 1988, situació totalmente anómala que se va corregir amb el nou pla de 1993.
Parc Agrari de Gallecs.
La seua localització és en la provincia de Barcelona, entre els nuclis urbans de Mollet del Vallès, Granollers i Sabadell. està integrat per 6 municipis. La seua superfície és de 733,52 hectàrees, de les quals 535 corresponen a espais agraris i 160 a espais forestals : Espai d'Interès Natural de Gallecs (EET) .
La seua peculiaritat és que la propietat dels terrenys és de l'Institut Català del Sòl (INCASOL) , per la qual cosa els agricultors no són propietaris de les terres que cultiven. El seu promotor va ser la Comissió per la Defensa de Gallecs, creada en 1977 per distints moviments socials i ajuntaments que s'oposaven al desenrotllament urbanístic en esta zona. Com a gestor actua un consorci format per la Generalitat de Catalunya i els 6 ajuntaments que integren el territori. El problema detectat va ser que este sòl no estava classificat com no urbanitzable fins a l'any 2004.
Protecció del territori preexistent: actualment disposa de tres nivells de protecció.
• L'any 2005 es qualifica de sistema general supramunicipal d'espais públics tot l'àmbit encara no urbanitzat de l'ACTUR de 1971 (Actuacions urbanístiques urgents).
• En 2009 se li inclou en el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) que ho defineix com a sòl no urbanitzable pels seus valors paisatgístics i també per la vulnerabilitat i fragilitat dels seus valors naturals.
•
• En 2010 el Pla Territorial de la Regió Metropolitana de Barcelona li assigna el nivell màxim de protecció.
Parc Agrari Soto del Grill (Rivas).
Localitzat en el municipi de Ribas Vacia-Madrid, en el parc regional del sud-est, sobre la vega del va riure Jarama. La seua superfície és de 90 hectàrees de propietat municipal, a les quals està previst afegir altres 300 de sòl no urbanitzable protegit.
Els problemes detectats van ser l'abandó de l'activitat agrària amb falta de relleu generacional en el sector agrari i deteriorament de l'agrosistema.
Protecció del territori preexistent : el PGOU del municipi el tènia qualificat com a sòl no urbanitzable protegit.
Parc Agràri Vall del Guadalhorce
Està localitzat en la província de Màlaga i ho integren 7 municipis; té una superfície de 7.222 hectàrees. El seu promotor i gestor és el Grup de Desenrotllament Rural de la Vall de Guadalahorce que és una associació sense ànim de lucre, amb més de 500 socis entre empresas, entidades públicas, asociaciones diverses i persones a títol individual.
En l'actualitat el Parc Agrari està en fase de procés. Els problemes detectats abans de la seua creació han sigut: pèrdua de territori de la producció, pèrdua de la cultura agrària, infraestructures i equipaments obsolets i també l'amenaça de la metropolización del territori per la ciutat de Màlaga.
Protecció del territori preexistent: no hi ha cap tipus de protecció anterior a la del Parc Agrari, encara que si hi havia figures de protecció de zones concretes com a Llocs d'Interés Comunitari (LIC).
Parc Agrari La Güerta (Villena)
Està localitzat en la província d'Alacant, a Villena, sent este l'únic municipi que integra el parc.
La seua superfície és de 3000 hectàrees, sent la major part d'elles de propietat privada.
Hi ha en el parc dos grans zones diferenciades : la Zona de l'Horta Històrica i la Zona de la Laguna de Villena. El seu promotor i gestor és l'Ajuntament de Villena.
El major problema trobat abans de la seua creació va ser aconseguir el consens entre els partits polítics amb representació, els agricultors i les associacions ecologistes.
Protecció del territori preexistent de l'espai agrari: L'any 1996 el PGOU de Villena va establir l'obligatorietat de la redacció d'un Pla Especial de Protecció del Parc, que es referia a la conservació dels valors ecològics de la zona i a compatibilitzar la preservació i increment dels valors naturals amb el manteniment de les activitats tradicionals. Mentres este pla especial no fóra aprovat no es permet cap activitat que representara una alteració de les característiques topogràfiques, paisatgístiques, ambientals o culturals de l'àrea; tampoc es permeten edificacions de cap tipus incloent les vinculades a l'explotació agrícola.
Per concloure aquest apartat, anotem una sèrie de enllaços on es pot trobar molta més informació de com s’han pogut arribar a consensos per a portar a termini projectes que milloren substancialment l’entorn d’habitatge de les persones, així com és el seu funcionament. Sols ens hem detingut en projectes que s’han realitzat en ciutats espanyoles, evidentment projectes europeus hi ha uns quants.
Parc agrari del Baix Llobregat
http://www.elcampacasa.com/qui-som/parc
https://parcs.diba.cat/es/web/baixllobregat/pla-especial-proteccio-del-medi-natural
http://www.agroterritori.org/ficha.php?doc=417&cid=3
Parc agrari de Sabadell
http://ca.sabadell.cat/parcagrari/p/home_cat.asp
http://habitat.aq.upm.es/eacc/asabadell.html
http://habitat.aq.upm.es/eacc/asabadell.res.html
Parc agrari de Gallecs
http://www.espairuralgallecs.cat/
https://www.diba.cat/es/web/mediambient/espai-rural-gallecs
Parque agrario de Fuenlabrada
https://parqueagrariofuenlabrada.es/
Parque agrario de Rivas VACIAMADRID
https://www.researchgate.net/publication/308898633_Diagnostico_del_Parque_Agroecologico_Soto_del_Grillo_Rivas-Vaciamadrid_Madrid_Espana_Situacion_agronomica_social_comercial_y_economica
http://www.rivasciudad.es/portal/sotodelgrillo/sotodelgrillo.jsp?codMenu=748
Parque de Guadalhorce
http://www.parqueagrarioguadalhorce.com/
http://www.parqueagricolaguadalhorce.com/ponencias/cristobalrueda_guadalhorce
https://www.valledelguadalhorce.com/ficheros/salaprensa/parque%20agricola%20del%20guadalhorce_resumen.doc
Parque agrario de Villena
http://www2.aq.upm.es/Departamentos/Urbanismo/blogs/paec-sp/es/una-nueva-propuesta-de-parque-agricola-en-el-municipio-de-villena-alicante/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada